dimarts, 8 de març de 2011

TRESORS D’ ÒRRIUS. EL MARESME

No hi ha en relació al topònim – més enllà de la procedència del llatí – gaire consens; uns defensen que deriva d’horreosgraners’, i reforcen la seva tesis, en l’existència d’altres noms de lloc, Granollers, Palou,... fàcilment relacionables amb el conreu del blat. Altres, - aparentment de forma contraria - ho deriven d’auri rivus ‘ riu d’or. En l’actualitat, sembla que cap d’ambdós propostes hagi estat mai possible, per arreu arbres, i les torrenteres eixutes. Cal recórrer als sinònims per adonar-se’n que no hi ha cap contradicció, el blat és daurat – com l’or – i de la seva abundància, de forma metafòrica en podem dir ‘ riu d’or’. La decisió última – com sempre – us la deixo a vosaltres amics lectors.

Coincidia amb la Pilar Cuberta Illa, que exercia alhora d’experta guia, i d’amfitriona cortès; em feia reparar en la petita capella que s’aixeca a la dreta de la frontal del temple ; en la crònica relativa a l’església de Sant Andreu d’ Òrrius trobem ‘ A principis del segle XVI l'església conservava encara l'edifici preromànic d'una sola nau i amb un absis rectangular.' Aquesta és l'única part conservada de l'edifici que va ser integrada en el futur edifici gòtic com a capella, sota l'advocació del Roser.





L’arribada de Mossèn Josep Maria Vendrell Madrid, rector de Sant Andreu d’ Òrrius – que no puc sinó titllar de providencial - , em va permetre accedir a l’interior del temple, i recollir imatges de la Capella del Roser ; les obres dutes a terme l’any 1.981, per iniciativa del rector Mossèn Joan Capell i Gorina ,van permetre deixar al descobert l’aparell dels murs que venia a confirmar que aquella capella era l’antic absis del primitiu edifici preromànic.


No fora l’única novetat, ja que com reprodueixo del excel•lent treball d’en Quim Graupera :


El tresoret d´Òrrius: un conjunt de monedes de l’època de Berenguer Ramon I (1018-1035)


El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. La inutilització del enllosat existent i el procés de realitzar la nova pavimentació va permetre descobrir l'antic ossari de la família Conill i un tresor de monedes comtals de billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I.


Aquesta troballa va arribar en coneixements del Sr. Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar-ho al Dr. Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La troballa del 'tresoret' i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I. Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard.


L’anomena’t “Tresoret d’Òrrius” esta composat per 216 diners d’argent o de billó ric, que estan encunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes fins el moment de la troballa. Sembla que el conjunt va ser amagat entre el 1032 i el 1041, per tal de protegir-les davant d’un atac o ràtzia aprofitant la seguretat de la sagrera parroquial.


Les monedes d’Òrrius es poden classificar en tres grups:


El primer conjunt, compost per 211 peces, es poden atribuir a l’època de Berenguer Ramon I (1018-1035) i es poden datar a l’entorn del 1035 com a darrera emissió del comte. Mostren a l’anvers un bust amb el cap cobert per un mocador i una diadema de perles i amb la mà alçada. Porta la inscripció BARCHINONA CIV. En el revers hi ha una creu amb braços iguals amb la inscripció B-E_G_CO (Berengarius comes).


El segon grup presenta una tipologia inèdita fins el moment. Es tracta d’una peça, molt malmesa, que presenta en l’anvers una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda [...]NGER CO[...] que s’ha interpretat com a part de la inscripció de Berengarius comes. Al revers hi ha una creu amb la inscripció [...]CINON [..] corresponent a Barchinona. Es tracta d’una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).


L’últim grup correspon a 4 diners episcopals de Girona. A l’anvers mostren el bust d’estètica bizantina de la Mare de Déu i la inscripció S.M (Sancta Maria). En el revers hi ha un arbre o flor amb la llegenda CIVITAS GIRVNDA. Sembla que aquest tipus va ser encunyat prop de l’any 1030.


De la troballa en resta únicament a Sant Andreu d’Òrrius un plafó amb dades, i algunes imatges de les monedes.


A Catalunya patim un centralisme ferotge per part de Barcelona; em pregunto; fora molt difícil deixar una petita mostra del ‘tresoret’ a Sant Andreu, amb totes les mesures de seguretat que calguin ?. Plantejar una mostra periòdica de tota la col•lecció, malgrat ser de tot lògic, en aquesta democraciola que patim, ja fora el desideràtum, oi ?

Cap comentari: