SANTA MARIA DELS HORTS. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Sortia del Vallès passades les 17,00 hores, el sol de març lluïa encara alt, em quedaven prop de 60 minuts – segons les meves previsions – per accedir finalment a Santa Maria dels Horts; d’aquesta església romànica que hom troba dins terme del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l'Est de la vila, s’explica que fou edificada abans del segle X. Hem de tenir en compte que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan del segle XII , quan els habitants d’Olèrdola l’abandonen per viure al pla.

Em costava superar els atzucacs que en nom del progrés li han encolomat a la capital de l’Alt Penedès; encerclada per vies de comunicació diverses, carreteres, autovies, autopistes, vies de tren convencional, d’alta velocitat ,... ha vist com es sacrificàvem les millors terres de conreu. Si no ho tingués clar, pensaria que tot plegat és el resultat d’un pla malèvol contra el Penedès.

Fins a dos vilafranquins de parla catalana i – si més no nominalment – de religió catòlica, em facilitarien informació cabdal per superar les obres ‘ de destrucció’ de l’entorn agrícola, i farien possible que assolis finalment la contemplació d’aquest edifici d'una sola nau amb un absis semicircular i una absidiola afegida a la façana de migdia - defenso la tesis que la porta original estava al lloc on avui veiem l’absidiola, que em confirmen, tenia funcions de sagristia - . La porta adovellada i amb les impostes treballades està actualment a ponent, a la façana on hi ha els campanar d’espadanya escapçat de dos ulls.

No tinc cap dubte que Santa Maria dels Horts exercí funcions parroquials , almenys fins a la baixa edat mitjana, i que l’afegit de l’absidiola a la paret de migdia, es feu en aquell moment. No hi ha restes, ni cap evidència del lloc on hi hagué el cementiri.


Coincidia amb el Pere Arqués i el Josep Valldosera, pagesos de la contrada que m’explicaven , que l’indret és ric en aigua; no gaire lluny de l’edifici religiós hi ha uns frondosos canyars, i just al davant s’aprecien les restes d’un equip de bombeig.

Encetàvem una conversa que només la foscor de la nit ens faria interrompre; ambdós ‘ son gent de pes’ , l'Albert Valldosera serà aquest cap de setmana a la població francesa de l’Albi per participar en un concurs de podadors; el Pere Arqué, que va néixer i resideix a la propera població de Moja – quines meravelles ven amb eloqüència – atendrà algunes obligacions que li han donat merescuda fama per la comarca.

Un cop més no prenia notes, i espero haver citat correctament els noms i cognoms dels meus interlocutors; si no fos així – allò de la memòria d’elefant, cada cop és menys fiable – sou pregats de fer-m’ho saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com i ho esmenaré.

Al Penedès s’haurien de repensar el monocultiu del Cava, tenen – encara – un patrimoni històric i cultural, que sens dubte generaria un flux econòmic paral•lel; i que dissortadament s’està malmeten en perjudici de tots.

Dit queda !