Anàvem a Puig-Reig, hi ha en relació al topònim consens entre la ‘doctrina’, deriva del llatí 'podiu regis ‘ puig del rei’ o’ muntanya del rei’
Començàvem per Merola, on no trobàvem les restes - ens expliquen que molt minses - de la església romànica , la primera on es va venerar aquesta advocació de la Marededéu , i que segons les cròniques fou aixecada entre els segles X /o XI; se’n fa esment per primera vegada en un document de l' any 1.050.
Gràcies a l’excel•lent treball publicat per ‘ Àmbit de recerques del Berguedà’ podíem però , contemplar la fotografia en blanc i negre, d’aquesta imatge, quines dades us reproduïm :
Es tractava d'una talla de fusta policromada d'uns 80 cm. d'alçària.
Tenia el cap cobert amb un vel, i un mantell que li arribava fins als peus.
Amb la mà esquerra, on avui podem contemplar-hi un pom de flors, devia sostenir alguna cosa, i amb la mà dreta aguantava el Fill assegut sobre el seu genoll. Aquest, seguint la tradició, beneïa amb la mà dreta i aguantava el llibre de la saviesa amb l'altra.
S'ha considerat com una obra de transició, esculpida al segle XIII.
Aquesta imatge fou venerada a l'església romànica de Merola, fins a l'any 1.609 , quan com a conseqüència del mal estat del temple, i el fet de trobar-se un xic apartat de les noves cases, es va decidir aixecar un nou edifici d’estil renaixentista, al costat de la Torre de Merola, dins del terme municipal de Puig- reig.
El 19 de juliol de 1.936, el foc de l’estultícia – una vegada més disfressat de progrés - , convertia en cendra la imatge de la Marededéu de Merola, i una gran part del nostre patrimoni col•lectiu.
Amb ‘aquesta mena d’amics’, Catalunya no s’ha de preocupar gaire dels seus ‘enemics seculars’.
Recollíem imatges de temple i del comunidor en el que manca la creu de ferro; l’indret descurat no convida – ans al contrari – a visitar-lo.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada