Seguim les tesis del Joaquin Graupera, recollida en la seva monografia :
EL PRIORAT DE SANT PERE DE CLARA. PANTEÓ FUNERARI DE LES NISSAGUES
SANT VICENÇ I DES BOSC (Argentona, El Maresme)
Les estructures romàniques
En la part baixa dels tres murs de l'absis apareix un sistema de construcció que s’identifica per la utilització del carreuat o opus quadratum, amb els carreus embeguts en l'argamassa. A la comarca, tenim els exemples d'aquest tipus de mur a Santa Maria del Viver (Argentona) i Sant Mateu de Premià de Dalt; aquesta tipologia presenta una cronologia del segle xi fins al segle XII." En la part exterior del mur de tramuntana de l'absis, es pot observar una cadena d'angle que evidencia que aquestes estructures devien pertànyer a les restes d'alguna dependència del priorat, orientada nord-sud, i es que es devien aprofitar per construir l'absis en la reforma del segle XIV.
Les estructures gòtiques
En el segle XIV es devia reedificar la capella aprofitant les estructures anteriorment esmentades. La sala, ara convertida en absis, es va cobrir amb una volta apuntada realitzada amb carreus granítics molt ben ajustats segons la tipologia gòtica i orientada est-oest. També es devia construir la façana amb els dos arcosolis i es va tancar el recinte amb una paret més grollera realitzada amb opus incertum, amb pedres simplement trencades i unides amb molta argamassa, aprofitant restes ceràmiques. La façana va quedar preparada per construir un atri per complir les funcions de claustre, com el cas de Serrabona (Rosselló).
L’any 1.592 el Sant Pare Climent VIII a petició del Rei Felip II, concentra les comunitats monàstiques, i acorda el tancament del Priorat de Sant Pere de Clarà. Els seus bens passen al Bisbat de Solsona, que en nomena administrador al Rector d’Argentona.
L’any 1.713, desprès d’un llarg període d’abandó i incúria, s’oficialitza el seu tancament al culte, com a conseqüència - segons les cròniques - d’actes de profanació.
Cauen sobre Sant Pere de Clarà més de dos segles d’oblits i silenci, fins que l’any 1920, D. Jaume Figueras – aleshores propietari – n’encarrega la rehabilitació a l'arquitecte barceloní Joan Rubió.
La tasca de refer l’església no va estar exempta d’anècdotes; la capella havia fet funcions de corral i galliner , i l’ara de l’altar estava per terra i ningú sabia com calia col•locar-la. S’explica que un pastor gairebé centenari de la comarca, va dir que ell havia vist la llosa posada sobre un pilar cilíndric que es trobava recolzat al costat de la casa. Es va comprovar que efectivament encaixava molt bé amb la pedra de l'altar. La col•locació obligava al capella però, a situar-se darrere de l'altar per celebrar la missa, o sigui havia de posar-se de cara als fidels. Això a la segona dècada del segle XX, va semblar poc menys que un sacrilegi, i el cas es va plantejar a Roma, la resposta del Cardenal responsable dels actes litúrgics, va ser alhora que inesperada premonitòria : “aquesta una forma correcta i ajustada al Dret Canònic de celebrar la Santa missa, i no cal per tant sol•licitar cap especial permís”.
Clarà doncs, es converteix en el primer cas a Catalunya on la missa se celebrava de cara al poble.
Es recupera la tradició de celebrar la missa en la data del sant titular. Això ha permès que en aquest moment en que la propietat , desenvolupa en la finca activitats de restauració per a casaments, convencions i actes socials diversos, sigui possible dur a terme celebracions litúrgiques a Sant Pere de Clarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada