Conec aquesta família d’ençà de la dècada dels 70, quan arribàvem a Castellar del Vallès.
No tinc res en contra de les ‘superfícies’ grans o petites que han sorgit en l’àmbit de l’oferta comercial; però sóc un més dels que s’enyoren del tracte personal que dispensaven botigues com la que deixarà de donar servei el proper estiu.
Quan s’abaixi definitivament la porta, perdrem alhora un punt de servei i una forma de viure; ‘compra a casa, ven a casa, i faràs casa’, això ens deia – als qui teníem orelles per escoltar-ho - la saviesa popular. Vindrien darrera d’aquesta pràctica, anys de creixement econòmic i àdhuc de joia personal.
Em consta que s’està treballant per deixar constància històrica i documental, del període en que la Botiga del Castell, i les seves propietàries han servit als veïns de Castellar del Vallès.
Serveixin aquestes ratlles, per donar testimoni del meu personal agraïment, i per reiterar-los com diu l’enunciat, que tots – fins aquells que no saben o no volen manifestar-ho – trobarem a faltar el seu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada