dijous, 24 de març de 2011

SANTA MARIA DE COLERA. RABÓS D’EMPORDÀ

El Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa continuen fent-nos arribar les imatges i les cròniques de les seves sortides ara per les terres de l’Alt Empordà.

Santa Maria de Colera és anterior al segle XI, tota vegada que en l'acta de consagració de l l'església abacial l’any 1123, en aquest document es fa constar que es va traslladar l'altar de Santa Maria a l'interior del temple de Sant Quirze, del que dista escassament 200 metres, on es va consagrar.





Hom pensa que l’estat de conservació de la primitiva església de Santa Maria , va aconsellar aquest trasllat de l'altar amb l'objectiu de poder reconstruir el temple. Un cop acabades les obres, es va consagrar novament l'església l'any 1135 com a parròquia dels súbdits i servents del cenobi.




És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. La porta és a la façana de migdia, formada per dos arcs en degradació amb llinda i timpà. La volta de la nau és apuntada.


L'interior del temple s'il•lumina gràcies a tres finestres de doble esqueixada i arc adovellat que trobem en el mur sud i dues de menors dimensions que es trobem en el mur oest i en la part central de l'absis.


Amb la desamortització del 1835 les propietats de Sant Pere de Besalú van ser subhastades, i les esglésies i les dependències de l'antic monestir de Sant Quirze, inclosa l’església de Santa Maria, van ser comprades pel general empordanès Ramon de Nouvilas i Rafols.



[ Castelló d'Empuries en 1812 - Madrid 1880 . Va participar en la revolució de 1868 i va ser nomenat capità general de Catalunya (1868-1872) i cap de l'exèrcit del Nord en esclatar la tercera guerra carlina (1872). Va ser nomenat per Pi i Margall ministre de la Guerra (abril de 1873). Destinat a Catalunya, va ser vençut i capturat pel carlista Savalls a Castellfollit. Durant la restauració va estar confinat a Mallorca ia les Canàries (1875-1879) ]


L'església va quedar abandonada i durant molt de temps, i entre altres destinacions es va fer servir com a estable, aquestes circumstàncies – tant habituals dissortadament en el nostre patrimoni històric i cultural - provocaren el seu deteriorament, visible especialment en l'absis i en el mur occidental.

Els hereus del General vendrien tot el conjunt, el Monestir i l’església de Santa Maria l’any 1.994 a l’ajuntament de Rabós pel preu simbòlic de mil pessetes [ 6 € ]


La eclosió del romànic a Catalunya es produeix quan la població total al principat era escassament un 5% de que avui hi ha; la pregunta obligada : com es possible que tant pocs fessin tant, i tants no hagin estat capaços d’evitar tanta ruïna i desolació ?


La resposta és del tot evident, no és la quantitat el que importa, és la qualitat. La Catalunya d’avui qualitativament ‘no val gaire cosa’. Com ho veieu vosaltres ?