L’abandó és colpidor !, l’edifici ha patit un espoli sistemàtic; primer com a pedrera de la nova església, construïda arran del camí de les Ferreres, entre els anys 1835 i 1842; l’argument va ser el clàssic ; l'església vella quedava molt allunyada del nucli més habitat. A partir d’aquell moment tothom va sentir-se ‘autoritzat’ a col•labora en la ruïna irreversible que reflexen les imatges.
Hi ha un enllaç que adjunto, on es descriuen els diferents períodes de construcció, que suscintament son :
La construcció més antiga localitzada al conjunt correspon a una estructura de forma absidal amb un arrebossat original de sorra i calç, i una doble pavimentació en opus signinum [revestiments impermeabilitzants] assentada directament sobre el terreny natural. Podem situar l’obra en un moment indeterminat entre els segles II i VII.
Tradicionalment s'ha considerat que la construcció de l’ època preromànica correspon a la nau més petita situada a la banda sud de l'actual edificació, i que consisteix en una nau de planta rectangular amb un absis més estret i baix.
La construcció de l’ època romànica s'afegeix al costat nord de l'anterior església i correspon a una edificació de planta de creu llatina.
Tradicionalment es considera que als segles XVII i XVIII el conjunt sofreix una reforma en l’època moderna, que comporta una transformació general ; la construcció d'una coberta única per a les dues esglésies, d'un campanar d'espadanya sobre el possible absis romànic i l'obertura d'una altra porta a la façana nord.
Retratava una tomba de cista, que miraculosament es conserva quasi indemne enmig de tanta destrucció.
Com seria Catalunya, si assolis la seva plena llibertat ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada