dimarts, 1 de març de 2011

LA CATALUNYA DELS PATRICIS

El diccionari Català-Valencià-Balear ens diu respecte d’aquesta mena d’essers excepcionals que sovintejaven a Catalunya en el període previ al feixisme :

Persona que per la seva naixença o altes virtuts sobresurt entre els seus conciutadans, i sobretot la que obra en benefici de la comunitat o pàtria a la qual pertany.

Està clar – almenys per a mi – que d’ençà de 1.714, s’ha instaurat a Espanya una ‘cultura’ que justifica l’espoli sistemàtic de Catalunya, i dels catalans. La nostra persistència com a país, s’explica en gran mesura per l’acció dels nostres patricis, que d’aquesta forma retornaven a la societat els fruits del seu èxit econòmic i social.

El feixisme, com el lleixiu, va dissoldre definitiva i irreversiblement , les virtuts humanes – força escadusseres, val a dir-ho – que conservaven encara els nostres botxins. No em va sorprendre que la Ministra del Descontrol Econòmic, suggerís un augment dels impostos a Catalunya, vaig trobar a faltar alternatives com : el tràfic de menors, la venda d’òrgans, la eutanàsia o el genocidi sistemàtic; cal donar-los temps.

Ara no tenim dissortadament patricis, com a molt ‘espònsors’ que volen posar-nos la seva marca damunt la pell com es fa amb el bestiar, o com feien els nazis de tant trist record.

Voltant per Catalunya és fàcil trobar encara mostres de l’actuació dels patricis, alhora en alguns indrets hom pot constatar la manifesta ingratitud d’alguns col•lectius, que s’entesten en minimitzar la figura i l’obra d’aquests catalans excepcionals.

Us proposo recollir i fer públics tots els casos que conegueu, i us sembli que no tenen el reconeixement merescut. Començo amb :

EDUARD TODA I GUELL que va costejar la portada d’aigües a l’Argentera [ El Baix Camp]



EMILIA CARLES TOLRÀ, marquesa de Sant Esteve de Castellar, que va fer edificar les escoles, de Cabrils [ Maresme] i Castellar del Vallès [ Vallès Occidental ]







Aquella era una Nació d’àligues, aquesta d’avui ho és d’aus de granja.

Cap comentari: