dijous, 31 de març de 2011

SANT SADURNÍ, ABANS SANTA FE DE FONOLLET. PUIG-REIG- EL BERGUEDÀ

Anàvem el Joan Escoda Prats i ‘l’Antonio Mora Vergés, per les terres bergadanes de Puig-reig que fou a la baixa edat mitjana Comanda del Temple; en aquesta ocasió la nostra destinació era l’església de Sant Sadurní de Fonollet ; inicialment sota l'advocació de Santa Fe, és esmentada ja el 984 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Quan al topònim no hi ha cap dubte en la seva derivació – emprant la forma diminutiva – de la planta coneguda com fonoll [ fonoll. [fenoll; Nom científic: Foeniculum vulgare. Creix en erms, guarets, marges,..]

Fonollet fou un important centre de les propietats de la família vescomtal del Berguedà. La primera noticia documentada d’aquesta església és de l’any 1167, quan el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller i els seus fills, donaren a Guillem “milite” i a la seva muller, el delme que tenien de l’església Parroquial de Sant Sadurní. En aquella data consta ja com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni.

El lloc fou donat per Guillem de Berguedà als templers juntament amb Puig-reig el 1187, i esdevingué sufragani de Sant Martí de Puig-reig al segle XIV. L’any 1312 passà a formar part del domini dels hospitalers, orde militar que va acumular el patrimoni dels templers quan aquests foren abolits.

És un edifici del segle XIII, modificat per afegits i obres posteriors, especialment malmesa en adossar-se-li, al mur de llevant, a la zona de l'absis, la casa de Cal Fuster, la qual li va fer perdre la capçalera.




Al mur de ponent, davant del cementiri , actualment hi ha la porta d’entrada, que es corona amb un arc de mig punt fet amb dovelles, i ha estat ressaltada amb una arquivolta. Damunt la porta hi ha una finestra de doble esqueixada, rematada per una arquivolta, l’extradós de la qual és ressaltat amb un seguit de boles. Aquest mur està rematat amb un campanar d’espadanya robust. Al costat del camí es conserva encara un pedró.


Com és dissortadament habitual ens trobàvem l’església tancada amb pany i forrellat, i més enllà dels lladrucs d’un petit gosset, ningú ens va respondre a la casa annexa. Us deixem un enllaç on podreu veure l’interior del temple http://www.fonollet.net/fonollet2.htm


Sembla talment que sigui més fàcil fer les coses malament que bé.