dimecres, 30 de març de 2011

MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA. RABÓS D’EMPORDÀ.

El Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa ens envien una crònica del seu viatge a l'abadia benedictina de Sant Quirze de Colera; es troba al municipi de Rabós d'Empordà (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l'Albera. Per anar-hi cal seguir la pista que surt de la carretera de Rabós a Vilamaniscle.

En relació al topònim cal negar tota relació amb ‘la colera de Déu’ davant l’estat deplorable en que es troba l’indret en particular, i la major del patrimoni històric i cultural de Catalunya. Aquesta circumstància s’explica com a conseqüència de la voluntat d’anorrear-nos, que d’ençà de 1.714 practiquen els nostres veïns-botxins . El lloc és esmentat com a Colaria al segle X, se’l suposa derivat del llatí cotulus , ‘ còdol, pedra dura ‘ el sufix aria, li dona el sentit plural ‘ codolar, o lloc on abunden el còdols ‘ .

Les primeres noticies situen la fundació cap l’any 785, en aquella data es van instal•lar en aquest lloc diversos membres d’una mateixa família (dirigits pels germans Libuci i Assinari) al cap d’altres persones i amb la finalitat de fundar un monestir. L’any 815 van aconseguir un precepte reial on s’esmentaria ja el monestir, alhora que el feia beneficiari de diversos béns. Aquell acte va significar el tret de sortida d’una sèrie de donacions i fundacions de parròquies, sota la direcció del monestir de Sant Quirze.

Després d’un intent d’intromissió per part del comte d’Empúries Alaric, l’abat de Sant Quirze va demanar el 844 a Lluís I el Pietós el reconeixement de la fundació i dels drets adquirits.

es torna a esmentar a l’any 927, i el nom del seu abat, Manuel, que marca el començament d’un període de puixança, amb diverses donacions al seu favor. El 935 el bisbe de Girona va inaugurar l’església monàstica, aixecada gràcies a l’ajut econòmic del comte Gausbert d’Empúries, que va beneficiar Sant Quirze amb més propietats i drets. En els anys següents el monestir intervingué decididament en diversos actes relatius a altres centres monàstics de l’entorn.

L’any 1123, el bisbe Berenguer de Girona va presidir la cerimònia de consagració de la nova església. Ens els anys següents es continuaren registrant donacions importants a favor del monestir.






L'any 1242 el noble Ramon d'Empúries, vengué al monestir de Sant Quirze de Colera -al seu abat Bernat- la vila de Rabós. Amb aquest fet el monestir no sols aconseguia la senyoria alodial, sinó que tingué la facultat d'exercir jurisdicció temporal a la vila i terme de Rabós i d'aquesta forma es convertí en castell termenat; això explica la presència de torres de defensa.


L'any 1263 el comte Ponç-Hug d'Empúries confirmava els béns que tenia el monestir i prometia defensar-los en cas de guerra.


El 1285 les tropes de Felip l'Ardit acamparen al costat del monestir, tot preparant l'assalt al port de Roses i amb la intenció de conquerir Catalunya. Les tropes franceses havien estat aturades al coll de Panissars per l’exèrcit del rei Pere el Gran i van buscar un pas alternatiu.


Algunes fonts afirmen que foren els mateixos monjos de Sant Quirze els que van ajudar als francesos a creuar els Pirineus.


Pocs anys més tard, en 1288, el cenobi va patir una nova invasió, en aquest cas per part de Jaume de Mallorca al capdavant de tropes franceses. En aquesta ocasió la invasió va provocar greus danys en el monestir i la pèrdua d'elements litúrgics.


L'any 1362, en una relació de les esglésies de la diòcesi de Girona, hi apareix l'església de Sant Julià de Rabós. Als abats de Sant Quirze de Colera, com a senyors directes del terme i parròquia, pertanyia el delme dels fruits de l'església de Sant Julià de Rabós el qual era dividit en tres parts. L'abat percebia una d'aquestes parts; una altra la rebia el sagristà de Rabós i la tercera era per al benifet anomenat «dels Tres Reis» fundat a la parròquia de Sant Pere de Figueres.


Al segle XV comencen a trobar-se indicis de decadència, i de l’existència d’abats comendataris. Hi ha constància que el 1441 el claustre es trobava en perill de ruïna.


El 1592 a petició del rei Felip II, el papa Climent VIII ordenà la incorporació de la comunitat de Sant Quirze de Colera al monestir de Sant Pere de Besalú. El monestir fou suprimit, extingint-se la comunitat i integrant-se amb el de Sant Pere de Besalú.


Amb l’exclaustració de 1835, els béns de Sant Pere de Besalú foren subhastats i Sant Quirze de Colera va passar a mans del militar Ramon de Nouviles. Els edificis foren utilitzats amb finalitats agrícoles i abandonat en ocasions. El 1931 fou declarat Monument Nacional i en els darrers temps s’hi han fet obres de consolidació i restauració.



Prop d’una de les tombes s’aprecia encara una paret aixecada amb la tècnica del opus spicatum.

2 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Magnífic post; desconeixia totalment aquest indret (i també l'origen de Colera). I això que a Garbet (Colera) hi anem des de ben petits!

Samuel Molina ha dit...

Mercès per la aportació! Molt bona, la publicació!