diumenge, 27 de març de 2011

SANTA HELENA D’AGELL. CABRERA. EL MARESME.

Anàvem la Carmen, el Tomàs, l’Antoni, el Feliu i l’Antonio, una de les sortides més reeixides - quan al nombre de persones – de les que darrerament hem fet els del coneixercatalunya.blogspot.com ; la nostra destinació en aquesta ocasió eren les terres de la Comarca del Maresme; cercàvem el petit nucli d'Agell, situat entre Cabrera i Argentona; el lloc és esmentat per primera vegada (villa Agello) l’any 990; en aquell moment es desenvolupen les parròquies, els centres organitzadors de la comunitat rural, al seu voltant creixeran més tard els nuclis urbans, com avui és el cas de Santa Elena d’Agell.
Hi ha constància documental d’aquesta esglesiola l’any 1.236, pensem que aleshores era un edifici romànic, amb una fesomia forma similar a l’actual; reconstruïda el 1576, en estil gòtic tardà , amb una sola nau coberta amb volta de creueria i absis poligonal. A les claus de volta hi ha representada santa Elena i una cabra. La façana, emblanquinada, és de gran austeritat. El portal és adovellat, amb dues finestres de llinda recta als costats.

Podem recollir imatges de l’interior per una de les finestres; el temple presenta un aspecte recollit i íntim, que ve a confirmar la periòdica celebració d’oficis religiosos.

Una vegada més em trenca el cor la desídia manifesta amb que els malnomenats ‘serveis públics’, telèfon, llum,... – tots ells de matriu espanyola - maltracten el patrimoni col•lectiu que es troba en aquests petits nuclis de població.

Ens agradarà tenir coneixement as l'email coneixercatalunya de quin dels Bassegoda era l'autor d'aquesta Capella.

Agell és una illa de pau, tranquil•litat i fins diríem que de luxe , en la que trobem únicament un ‘punt negre’ ; les runes innominades de la que fou capella de la Torre Ametller, residència d’estiueig d’aquesta familia fins l’any 1.943, en que va ser cedida al govern feixista, que la va habilitar com a Centre de Reeducació de nenes ‘roges’; l’excessiva massificació que volien imposar – els franquistes van ampliar l’edifici – va provocar el seu abandonament per part de les monges de l’ordre de l’Estonnac, que el gestionaven; l’edifici va passar un llarg període de ‘custodia’ per part d’uns masovers, fins que l’any 1.985, la Generalitat de Catalunya, l’habilita com Alberg de Joventut.
Dissortadament som – encara – un país captiu, i no hem pogut desenvolupar les eines bàsiques per defensar la nostra cultura , i guardar com cal la memòria col•lectiva. No trobareu cap informació a l’enciclopèdia de Barcelona, relativa a la senyora Maria Teresa Amatller i Cros [ el cognom familiar, com tants altres, no era normativament correcte ]. Des d’ara incloc el seu nom en la llista de ‘Patricis de Catalunya’.

Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com