dijous, 10 de març de 2011

TURÓ DE SANT PAU A VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Sant Pau, l’apòstol que venia de les files dels ‘publicans’ ha estat sempre molt popular entre els que presumeixen del seu agnosticisme.

Ara, per desgràcia se l’han apropiat els brètols, vàndals i marginals, aprofitant la solitud extrema d’aquesta ermita, que substitueix una d’anterior que fou venuda en el període de les desamortitzacions de bens eclesiàstics; i que excavada de forma artificial a la pedra , està avui en una cova, on s’ha bastit la nova capella, inaugurada el 25 de gener de 1910.






Arreu es veuen els forats deixats pel primitiu edifici, encara que no es descarta que n'hi puguin haver d'anteriors, possiblement d'algun assentament d’època medieval.


Pel que fa a la seva historia, extraiem de les publicacions d'en Josep M. Masachs, les següents notes.

Sembla que al segle XVI hi havia una capella a dalt del turó, substituint-ne una que sembla datar de l’any 1392, que estaria en la falda de la muntanya, cara a sol ixent, i que hauria resultat insuficient.

Aquesta nova capella era encerclada per un ampli baluard amb dos portals d'entrada i amb habitatge per a l’ermità i una sala - menjador.

Gràcies a la fotografia que ens cedien : http://retratsvilafranquins.cat/2011/03/lhermita-de-sant-pau/, comprovem que l’edifici s’assemblava més a una casa de pagès que a un lloc de culte.

L'ermità vivia del conreu de les terres pròpies de la capella, a més a més del ramat que tancava sota l’esplanada del turó, com a resultat de la desamortització, es veié obligat a abandonar-les en ser venudes juntament amb altres béns de la capella, i així, sense guàrdia, l’edifici s’anà enrunant a poc a poc.

Quan ens hi arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per recollir-ne imatges, un dia ‘laboral’, coincidíem amb uns quants joves que certament no estaven allí per motius religiosos i/o culturals.

Davant la manifesta incapacitat del Govern per sortir de l’atzucac de l’atur i la misèria, potser caldrà com han fet ja els tunisians, egipcis, libis, ... , ocupar places i carrers.

Reiteràvem per intercessió de Sant Pau la nostra sempiterna pregaria; Senyor allibera el teu poble !

P.D

Agraïm el comentari de Roger Benito Julià ; és una tasca pendent la d’explicar alhora que la presencia jueva a Catalunya, la seva cabdal importància en el desenvolupament, econòmic, científic , tècnic i àdhuc ‘ moral ‘.

1 comentari:

avolsfembres ha dit...

Us dóno una mica més d'informació: A la muntanya de Sant Pau de vilafranca hi havia abans de l'ermita una sinagoga jueva. Degut als avalots del segle XIV contra els jueus, el terreny i la sinagoga fou donada als ermitans de Pacs.