La Forja venia de lluny; havia començat el 3 de març de 1.946, i tenia ‘vocació de durar’ , justament aquest any 2.011 arriba al seus seixanta-cinc aniversari.
L’expressió del títol s’aplica generalment a una persona jove , o que encara és novella en alguna cosa. El setmanari, contràriament als qui hem anat publicant els nostres escrits, no ha envellit, es conserva jove perquè al llarg d’aquests anys, ha vist com s’afegien ‘plomes noves’, que ara si, poden parlar amb total llibertat, de l’Ajuntament, la política i l’església.
Tinc molts i bons records de la meva relació amb la Forja; aquí aprendríem aviat, que no som com les monedes de dos €uros que agraden a tothom, i rebríem alhora les primeres critiques, i les adhesions incondicionals. Començava el llarg camí que ens farà madurar.
El setmanari ha fet al llarg d’aquests anys, la feina quotidiana de salvar-nos els mots, de recordar-nos el nom de cada cosa. La nostra cultura, es defensa diàriament , i sempre està en greu perill.
És important tenir i mantenir un setmanari d’àmbit local, dissortadament son l’excepció i no la norma, en la major part de poblacions de Catalunya.
Imagino que des del Cel, els lectors traspassats, esperen també amb ànsia l’arribada del divendres, per veure ‘ que diu la Forja’.
Més enllà de les filiacions politiques – del tot legitimes -, la persistència de la Forja al llarg dels anys, diu molt del tarannà castellarenc, i cal desitjar-li un vol llarg i tranquil, en els propers anys, decennis i segles.
Felicitats per aquest aniversari, i ànims per a continuar !!!!!
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada