dissabte, 26 de març de 2011

SANT MIQUEL DE VALLMANYA. PINÓS. EL SOLSONÈS

El topònim ‘Valle Magna’, Vallimagna’ , o ‘Vallemania’ apareix esmenta’t l’any 1.021 en una donació feta a Sant Vicenç de Cardona; és clarament descriptiu d’un indret agrícola, aleshores si extremament feraç .

Surt documentada l’església de Sant Miquel , en un document signat per Bernat de Boixadors , en el que concedeix a Bernat de Bonfills i al seu fill Pere , permís per passar amb el seu ramat pel terme de Vallmanya, entre els límits figurava ‘ el camí que venia de Sant Miquel’.

És un edifici de planta rectangular , d'una sola nau , capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb un fris d'arcuacions llombardes, disposades en sèries de dues entre lesenes, amb la peculiaritat que aquestes arrenquen d'un sòcol a l,60 metres d'alçada aproximadament i no pas del nivell del terra com és habitual.






La coberta de l'edifici és a dos vessants, damunt la nau i amb llasses de forma cònica, a l'absis. En mig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja uns 40 centímetres la teulada, hi ha el campanar d'espadanya d'una obertura, a l'indret de l'arc pre-absidal.


L’edifici restaurat possiblement l’any 1.854 , data que consta a la porta, presenta exteriorment un bon estat de conservació, gràcies a l’arrebossat de les seves parets, que deturat la degradació de la pedra sorrenca.



No podíem accedir a l’interior de l’església, on ens expliquen que de forma esporàdica encara es celebra algun ofici religiós.



Per la seva ubicació coincidim en que possiblement no ha depassat mai la categoria de capella rural, depenent de la parroquial de Sant Pere, visible a poc menys de 500 metres en línia recta.





L’arcàngel Sant Miquel és una de les advocacions més freqüents en el món rural, associat a la protecció dels viatgers , els temples que li son dedicats es troben sovint prop dels camins.



Us aconsello la lectura de l’excel•lent i documentat article de l’Antoni i Ibáñez Olivares, que trobareu en aquest enllaç :
http://www.guimera.info/avui/tribuna/SMiquel.htm



Oblidat dat del turó, des de la solitud d’aquesta ‘Vallis Magna’, Sant Miquel continuà en la seva eterna vetlla.






Una vegada més em trenca el cor la desídia manifesta amb que els malnomenats ‘serveis públics’, telèfon, llum,... maltracten el patrimoni col•lectiu que es troba en aquests petits nuclis de població, les perspectives futures, amb la reducció d’Ajuntaments, amb l’excusa de reduir despeses, son en aquest sentit paoroses.