NOSTRA SENYORA DE LA LLET D’AVIA. EL BERGUEDÀ

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, a recollir imatges de Santa Maria d’ Avià, sota un cel gris, el temps rúfol, s’anticipava als meus pressentiments en relació a la ‘reconstrucció idealitzada’, duta a terme pels Serveis de Conservació del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.

Una reflexió personal :

En el període romànic no existien ' els serveis tècnics' , i més enllà de la col•laboració artística dels llombards, cada capella, esglesiola, església i/o monestir, tenia vers la resta, elements particulars que el definien i diferenciaven. Desprès de la intervenció duta a terme a santa Maria d’Avià, quina diferencia hi ha amb :

Sant Cristòfol de Pallars, Santa Eulalia de Ronçana. Vallès Oriental
Sant Vicens de Can Déu. Sabadell. Vallès Occidental.
Sant Cebrià de Cabanyes. Sant Fost de Campsentelles,Vallès Oriental

Malgrat donem per suposada la bona intenció, en cas contrari formularíem una denuncia penal , ens referim – en alguns articles- al Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, com ‘Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona’.

Ens aturàvem al costat de l’absis, i abans de començar la nostra tasca, rellegia algunes dades històriques d’interès :

El temple va ser edificat a instàncies del comte Guifre el Pelós, repoblador de la zona; la ‘consagració oficial’ per part del bisbe Nantigís, fou el 12 de gener de l’any 907, a petició del comte Miró, fill del fundador, així consta en l’acta en la que es recullen els límits de la parròquia, les viles rurals que la integren, i les donacions que s’ordenen en ordre al seu funcionament.

S'esmenta novament Santa Maria en l’acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datat el 21 de novembre del 983, en el qual el comte Oliba de Cerdanya-Besalú i la seva muller Ermegarda feren algunes donacions entre les que s'hi troben l'església de Santa Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: "Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias" (Pergamí n. 1110, AM). L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.

El 1003 el comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiren a la regla de sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents. És per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podria haver estat la seu d'un monestir femení que tindria cura del culte a la Mare de Déu.

L’edifici fou refet al segle XII, moment en el que podem datar la major de l’estructura de l’actual església.

L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga.

Al segle XVII, fou novament modificat, patint alteracions notables com la de situar la porta d’entrada a la façana oest.

Durant la guerra civil 1936-39, va ser utilitzada com magatzem i va quedar molt deteriorada.

Els anys 1970-73 , el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona hi va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. És sufragània de l'església parroquial de Sant Martí d'Avià.

El temple és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant, units els dos cossos directament a través de l'arc d'obertura de l'absis. La nau és coberta amb volta de canó punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una imposta molt senzilla.

L'absis és cobert per una volta d'un quart d'esfera. Quatre finestres donen llum a l'interior: dues a la façana de migdia, una a la de ponent i una al centre de l'absis; totes amb doble esqueixada i arc de mig punt, monolític a l'interior i adovellat a l'exterior.

El portal d'accés és situat a un costat del mur de migjorn i està format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Els murs que tanquen la nau pels costats de llevant i ponent, depassen l'alçada de la teulada, amb una espadanya de doble arc situada sobre el de ponent. En aquest mur es va obrir una porta tardana amb llinda que va ser tapiada en la restauració feta per la Diputació de Barcelona entre els anys 1970 i 1973, alhora que es reobria la porta de migdia.

L'obra és de carreus petits disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç bastant sorrenc. Davant la porta, un baluard de murs baixos tanquen una petita era on hi ha una pica de batejar de pedra que anteriorment es trobava a l'interior.

No podíem accedir a l’interior de l'església, ens caldrà anar fins al Museu Nacional d'Art de Catalunya - a Barcelona - per admirar el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, del qual se’n exposa una còpia a l'interior de l'església. La Mare de Déu d'Avià venerada en aquesta església, era coneguda com Nostra Senyora de la Llet, ja que a ella s'advocaven les mares embarassades perquè les ajudés en el part i els concedís tenir força llet pel fill.

Reproduïm de : LA TRADICIÓ REMEIERA DELS SANTUARIS MARIANS DEL BERGUEDÀ, A TRAVÉS DELS GOIGS. AUTOR : VILLEGAS i MARTÍNEZ, FRANCESC

Uns fragments dels goigs més antics d’aquesta advocació, publicats a Berga l’any 1812, són els “Goigs de Santa Maria de Jus de Avià, vulgarment dita Nostra Sra. de la Llet, que se venera en sa iglesia annexa a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà”, i en ells es diu :

que Vostre imatge celestial,
es consol dels afligits, y
de quants venen contrits,
per aliviar son mal.

També que:

Un feliz part alcansau,
i a las contritas preñadas,
i a donas de llet privadas,
llet copiosa donau.

I confirma,

Lo vostre manto sagrat,
es abrich celestial,
com una dona en son mal,
aixis ho ha experimentat,
essent vos la intercessora,
quant parir be no podia.
Ella, os invocà de cor,
revestida de fe pura,
y parí la criatura,
felizment, y sens dolor,
verificant-se en la hora,
de entra’l, Manto de Maria.
Es, pues, prenyades totas,
Abrigau-vos baix son manto,
y ningun dolor, ni llanto,
sentireu, si sou devotas

En una altra versió més nova, feta a Berga, a la Impremta de Vda. Casals hi ha uns versets més entenedors malgrat amb el mateix contingut:

Un felis part alcansau,
a las mares embarassades,
y si estan de llet faltadas,
abundant vos la donau,
perxó de la llet Senyora,
titular-vos convenia,
siau sempre nostra guia,
nostre amparo y protectora

Si teniu ocasió de fer-vos amb un exemplar dels Goigs, sou pregats d’enviar-nos-el a coneixercatalunya@gmail.com i l’afegirem.