dilluns, 21 de març de 2011

RETORN A SANTA MARIA DE PERIQUES. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.

Anàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, per les terres de Puig-Reig, que com deiem en un article sobre Santa Maria del Carme de Periques l’any 2.008 - conserva molt i bo del seu passat esplendorós- ; ens aturaríem en aquest espai isolat entre l’eix del Llobregat i el riu, on al costat de gran casal de Periques – d’on pren el nom -, s’alça la capella de Santa Maria del Carme, on rep també culte, Nostra Senyora del Roser.

Amb aquesta denominació : Santa Maria del Carme de Periques , no surt esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.

Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. La primera notícia és del 1026; a partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, quan apareix així esmentada en la relació de capelles depenents de Sant Martí de Puig-reig. Posteriorment hom creu que fou abandonada, i fins que l’edifici amenaçava ruïna. Al començament del segle XX fou rehabilitat i s’instituí el culte a l’Advocació de la Mare de Déu del Carme, que rebé pel fet de trobar-se en aquest punt la denominació de ‘Periques’.

Malgrat totes les transformacions la petita església que acull avui el culte de la Mare de Déu del Carme, i la Mare de Déu del Roser, manté la seva estructura romànica.



S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.




L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.




El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.

Ens complau extraordinàriament comprovar que actualment es viu a la Masia de Periques, senyorial edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers, i més tard dels Hospitalers que la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins al 1805. En la nostra anterior visita ja advertíem – val a dir que amb joia – que l’edifici estava sent objecte d’obres de manteniment i/o restauració.
Tenim molt a ‘viure’ , en aquest terme de Puig- Reig, sota l’ombra allargassada del ‘Puig Reial’.


Antonio Mora Vergés