SANT MARÇAL DE LA SERRA, D’IRENNA O DE PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ

Anàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, pels antics territoris templers de Puig-reig, la nostra primera destinació Sant Marçal, dit de la Serra, d’Irenna i de Puig-reig, està prop de la carretera de l'Espunyola abans del trencall que permet accedir al Roseret, ( Capella de la Mare de Déu del Roser propera a la masia de Madrona), i a Sant Sadurní de Fonollet ( Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe) del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l'esquerra de la riera de Merola; és un edifici d'origen romànic (s XIII). El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083.) Les primeres noticies de Sant Marçal, son de l'any 1026 , quan Ramon "Deusaran", senyor d'aquestes terres, feia testament i deixava almoines a Sant Marçal; una moneda d'or per una lluminària. el 1180, Guillem de Berguedà, llegà a Poblet les terres i un graner que li pertanyent. Hom pensa que fou refeta i/o modificada al segle XII. L’esglesiola d'una sola nau coberta amb volta de canó de mig punt, i reforçada amb dos arcs torals molt amples que sorgeixen a l'exterior a manera de contrafort, és capçada al cantó de llevant, per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera.

Al mur de migdia s’aprecia un portal, ara tapiat, que era sens dubte l'accés original a l'església; en aquella època els temples exercien alhora la funció de ‘castells dels pobres’, d’aquí l’habitual manca d’obertures, i l’existència de ‘portes ferrades’ que en la seva major part han estat objecte d’espoli. La orientació al migdia - moment en que el sol donava de ple a la porta d’accés - garantia un màxim de confort als fidels. Actualment la porta que acaba amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes, està situada a la tarda, sota un porxo, que dona a l’església de sant Marçal una fesomia molt particular i pròpia.

Segons els documents eclesiàstics ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig; d’aquesta dada no podem concloure però, que Sant Marçal no exercís algunes funcions quasi parroquials, com acredita l’existència d’un pedró proper. Tampoc podem excloure l’existència d’alguns enterraments, ja dins del temple, ja en la immediata rodalia.

Ens expliquen que per Sant Marc, es fa des de Puig-Reig una processó, que està documentada des del 1745. No hem sabut trobar els goigs a llaor del Bisbe de Llemotges, us deixem un enllaç perquè – si més no – tingueu una mínima informació de la vida de sant Marçal. bibliogoigs.blogspot.com/.../goigs-sant-marcal-la-seva-festa-es-el.html