El costum el trobem esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI , i s’ha mantingut tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova.
Les Colles sortien des del dissabte de Glòria al vespre; i ho fan actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. Un de la colla per tal d'arribar a balcons i finestres, portava una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, quina utilitat era la de recollir la gratificació. En alguns llocs amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col•lectiu.
A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que visqué així una revitalització.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues (en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien).
Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics (goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres), unes altres tenen caràcter amorós (goigs de les donzelles, cobles de les minyones), i unes altres són corrandes circumstancials cantades. A les ciutats, les societats corals solien cantar composicions d'autors coneguts (especialment les de Clavé) o cançons de caràcter local i satíric, renovades cada any.
Seguia als cantaires del Cor de Cavallers de Castellar del Vallès, i els filmava al carrer Josep Maria Valls, on els regalaven l’esmorzar, i a la Plaça Canigó, on també seran obsequiats pel públic espectador. És d’agrair la ‘ constància laica’ d’aquest col•lectiu pel que fa al manteniment de les tradicions de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada