divendres, 13 de maig de 2011

SANT GENIS DE MONTELLA. BAIXA CERDANYA

Rebia una crònica del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, en la que ens expliquen la seva estada per les terres de la Baixa Cerdanya, concretament a la Vila de Montellà o Montellà de Cadí, (1 158 m), que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet.



La població situada a l'esquerra del Segre, està encimbellada dalt d’un turó, i les seves cases i carrers es desapleguen de forma esglaonada pels seus vessants.
Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues, l’arranjament de la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font, i la rehabilitació de l'església de Sant Sadurní, esmentada ja l’any 839, i reconstruïda entre els segles XVI i XVII, exerceix actualment les funcions parroquials; el campanar de torre quadrat és un dels seus trets remarcables. .

Una mica apartada de la població de Montellà i Martinet, situada actualment dins del clos del cementiri, es troba Sant Genís de Montellà, està documentada al final del segle X com a església parroquial de Monteliano , en l’acta de consagració de la Seu d'Urgell.



De nau única, la part millor conservada correspon a l'absis, datat del segle XII i que presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada,i està coberta amb una volta d'arc ogival.

Durant la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes i es va allargar la nau reforçant els murs laterals; això va fer necessari construir uns graons de baixada per accedir a l'entrada de l'església.



L'any 1790 es va realitzar per a l'altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb l'advocació a la Mare de Déu del Carme.

La porta d'entrada està formada per dues arquivoltes d'arc apuntat.

Els fulls de fusta de la porta es conserven nombroses peces de ferro forjat, la majoria amb forma d'espirals.



Impressiona l’entorn d’aquesta esglesiola, envoltada literalment de creus de pedra d’extrema bellesa, i de la que com del antic castell de Montellà, , s’explicaven per la contrada en les llargues nits d’hivern, a la vora de llar de foc, llegendes de caire fantàstic.