dijous, 12 de maig de 2011

JALPI, EL CASTELL DEL CONTE DE LA FADA DOLENTA. ARENYS DE MUNT

Davant meu mentre escric la crònica tinc l’escut de Cavaller atorgat a Pedro Miguel Jalpi, l’any 1.598; dos pins arrencats de plata, com en el cas dels Meca de Castellar, s’imposa el sentit de la segona síl•laba del cognom, als MeCA un gos, i als JalPI, un parell de pins.

La historia d’aquesta nissaga es remunta documentalment a l'any 1392 que s’esmenta ja un Bernat Jalpí.

Únicament es fa esment d’aquells membres que duen a terme tasques remarcables – normalment en el terreny econòmic - :

Pere Miquel Jalpí a darreries del segle XV.

Bernat de Jalpí es casà amb la pubilla dels March d'Hostalric.

Miquel Jalpí i March, aquell personatge capitalitzador de l'activitat molinera, va obtenir el títol de cavaller per un privilegi atorgat per Felip II a la setzena centúria.

Des del 1594 Pere Miquel i els seus descendents canviaren l'ordre dels cognoms passant a dir-se March i Jalpí.

El 1617 Bernat March i Jalpí va comprar la quarta part del dret de moldre en el molí d’en Roig.

Al segle XVII, els Jalpí encara faran un nou salt: Josep March de Jalpí i Subirós es casarà amb Àngela Tries i Sala, la pubilla dels Tries batlles naturals dels termes d'Arenys.

El desenllaç de la història, on se’ns fa evident l’acció de la ‘ fada dolenta’ arribarà a darreries del segle XIX.

L’enllaç matrimonial entre el Pi català i el plançó del roure de Gernika, acabarà de forma sobtada amb aquest ‘crescendo’ dels Jalpi; de tocar el cel amb les mans, a l’infern de l’oblit en una generació.

Respectaré el original en castellà; alguna utilitat n’ haurem tret d’aquests quasi 300 anys de persecució, sancions, càstigs,..... contra la nostra llengua, oi ?

Catalina María Quintina Felipa Sofía de Algorta y Abaroa, nacida el día 30-V-1866 y bautizada al siguiente en Lequeitio, donde casó el 15-X-1891 con Augusto María de Barras Jalpi y de Mercader, hijo de Miguel María de Barras Jalpi y de Mercedes Mercader. De Catalina y su esposo Augusto, noble y hacendado catalán de Arenys de Munt.





“La pareja pasó a residir en dicho pueblo en una gran finca del siglo XVI que transformaron en un castillo medieval. En los jardines de dicha finca, Doña Sofia plantó un esqueje o plantón del roble de Guernika para recordar su ascendencia vasca. También mandó construir una verja alrededor del árbol con una inscripción que dice -GUERNICAKO ARBOLA Ceceila 1900”.

La historia familiar no terminó muy bien, ya que después de la muerte de Don Augusto, Doña Sofía y su único hijo se enzarzaron en un pleito por el testamento que terminó con la subasta de todas las propiedades en torno al año 1920.

Los archivos familiares desaparecieron y de momento no se ha encontrado documentación referente al matrimonio Borrás Algorta.


S’explica que el fill ‘ Don Miguel’ va acabar fent de taxista amb un dels vehicles que havia estat de la família.

Arenys de Munt ha guanyat un magnífic parc, que necessita i es mereix més d’una visita.

Cap comentari: