La imatge suggereix més un edifici de caire militar que religiós; originàriament romànica fou consagrada el 29 d’octubre de l’any 1037, després d’haver estat dotada per Bonfill de Sanç, senyor de Llobera, i la seva muller, germana del bisbe d’Urgell sant Eribau.
La parròquia depenia de la canònica de Solsona. El rector de Sant Pere de Llobera, tenia la consideració de vicari d'aquella canònica. Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.
Els senyors del castell de Llobera, (que posteriorment fou de la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona), esdevingueren una nissaga de molt prestigi a Solsona (ciutat on s'establiren al segle XIV), i on l'hospital i un carrer portaren després el seu nom.
Hom creu que el conjunt no és anterior al segle XII, fins i tot pot situar-se dins el segle XIII. Sant Pere de Llobera ha sofert múltiples renovacions i ampliacions posteriors, de manera que el que avui es conserva a la vista de l’edifici original és mínim.
Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen dos elements escultòrics aprofitats per tancar l’absis: una finestra i un sòcol.
La sensació d’absoluta solitud arriba a ser colpidora, quan únicament el clic del disparador de la màquina de retratar trenca un silenci quasi físic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada