dijous, 26 de maig de 2011

PER TERRES CERDANES. EL PRAT DEL CADÍ.

Rebia una crònica del Miquel Pujol Mur , del que ell qualifica modestament com ‘ d’una senzilla caminada a un lloc emblemàtic de la part nord de la serra del Cadí’.

D’hora al matí l’Àngela i el Lluís junt en la Rosa i el Miquel, els quatre components de la colla ens reuníem per pujar fins la Cerdanya. Passat el Túnel del Cadí vam continuar pel Eix Pirinenc fins a Martinet. Com habitualment fem hem comprar en el forn del poble, força conegut, pa i gormanderies com coca, pa de nous o de panses, etcètera.....

Prosseguint el camí, en la primera cruïlla quasi al final del poble torcem per agafar la carretera que porta a Montellà. En la primera bifurcació prenem la revirada carretera que després de 9 quilometres ens porta fins Estana. Poble situat a 1488 metres d’alçada situat entre les valls dels torrents de Quer i Bastanist.

Impressiona la vista panoràmica de les muntanyes i valls des aquest privilegiat mirador.

Fa anys havia de ser important per la ramaderia i una mostra d’això és l’existència de dues esglésies: la de Sant Climent del segle XVI-XVII, reconstruïda damunt d’una església anterior i l’actualment enrunada de Sant Joan del Bassot.

Travessem Estana i per una pista de terra ens arribem fins el coll de Pardell on aparquem el cotxe. Molt a prop hi ha una petita area de picnic amb una font.

Des del coll de Pardell observem una vista del poble de Querforadat. Agafem els estris: motxilles i pals, prenem l’assenyalada pista. A la poca estona és converteix en un camí ple de pedres que formen com un entramat als nostres peus, trossos llisos i graons que ens condueix poc a poc muntanya amunt.

Pugem la serra de Mataplana i entremig de pinars anem agafant alçada. Deixem enrere els Graus de Riclà, el coll de Reineres, la porta que tanca el pas del bestiar i abans del coll Roig tenim l’agradable sorpresa de trobar en el camí una salamandra que amb els seus colors negre i groc es mereix una petita sessió fotogràfica. Sense molestar-la reprèn el seu camí i nosaltres el nostre.



En arribar al coll Roig una breu parada per fer un petit glop d’aigua i per un senderol més planer continuem fent via cap a la meta de la nostra sortida. Flors boscanes en un costat i l’altre del caminoi. Els colors grocs, blancs i blaus dels seus pètals ens alegrem la pujada.

De sobte com moltes coses bones d’aquesta vida s’obre davant nostre el prat, que s’alça sota els peus de la serra del Cadí. Hem arribat massa aviat en la primavera per veure el prat inundat de flors i colors. Segurament la neu i el glaç de les canals retarden l’esclat floral.




Prat de Cadí és situat a 1825 metres i malgrat que el dia es assolellat els cims que com una barrera tanquen la nostre visió son coberts per la boira que retalla un xic les arestes superiors. Encara hi ha neu i entre mig de les roques veiem la neu i el glaç com estries que descendeixen carenes avall.



Davant nostre la canal de Cristall flanquejada per la roca de l’Ordiguer a la dreta i la roca Verda a l’esquerra. Més enllà el pas dels Gosolans, ruta d’oficis: traginers, segadors, músics i també gent dels sometents, bandolers i contrabandistes. L’estiu de 1906 el pintor Picasso el travessa després de la seva estada a Gósol amb les teles de les pintures enrotllades i lligades a lloms de muls.

Els arbres arriben fins el punt d’inici de les tarteres. Durant la pujada hem suat i ara malgrat d’abrigar-nos una lleugera aura fresca ens fa abandonar el bell lloc i reprendre el retorn a coll de Pardell.

Aproximadament un parell d’hores de camí, uns 300 metres de desnivell i una agradable matí passat amb els amics entre caminar, fer petar la xerrada i uns quants acudits.

Ja en el cotxe davallant cap a Bellver una altra trobada, un cabirol enmig de la carretera que en veure’ns arribar desapareix muntanya amunt però abans ens ha deixat la visió de la seva força i lleugeresa.