El Salvador Ginesta, en el seu llibre ‘ La comarca del Bages’, en relació al dolmen de Coaner diu :
Mossèn Ramon Canal, rector de Torroella, descobrí les restes, en un túmul d’uns quinze metres de diàmetre, destruït en part en obrir un camí de carro.
L’Albert Fàbrega en la seva publicació a :
http://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/145150/260691
ens diu : El túmul d’aquest dolmen es conserva força bé, malgrat la mutilació soferta al costat nord. Devia de fer uns 10 m de diàmetre i encara es poden veure restes del mur perimetral a la seva vora externa. S’hi varen recuperar unes poques restes humanes, molt fetes malbé, i un aixovar funerari compost per 15 grans de collaret discoïdals de petxina i un fragment corbat de bronze, que potser pertanyia a un braçalet. Aquests materials són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Superàvem la creu que quedarà darrera nostre, i encara no a un centenar de metres, pujàvem dalt del marge dret, i observàvem les restes absolutament envoltades per la vegetació.
Tinc per cert que aquesta generació ha perdut – si en tenia prèviament – el seny; per arreu vegetació arbustiva, pins i brusca, quina única utilitat és la de provocar episòdicament un gran incendi, de en alguna ocasió dissortadament s’emporta la vida d’algunes persones. Aquí en aquestes terres, s’hi collia blat des de l’antigor, i més recentment potser hi havia vinyes. Algú pot explicar més que la raó, la necessitat ‘nacional’ d’abandonar l’agricultura i amb ella el país ?.
Ara, quan ens cal – forçadament – racionalitzar l’ús dels recursos, l’estultícia general – compartida aquí per espanyols i catalans – queda dolorosament de manifest.
Davant d’aquestes restes megalítiques, hem de retre homenatge des del fons del cor, als qui van trobar el descans etern en aquestes alçades; ells sense mitjans van aconseguir aixecar una nació, i avui curulls de recursos l’aboquem a la fam i la misèria.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/dolmen-de-la-creu-espelta-sant-mateu-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada