La singularitat de la seva església, originalment romànica , és el seu campanar de torre de planta quadrada de 3,40 m. de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d'estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra de espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l'últim pis presenta a cada cara un finestral d'arc de mig punt de 1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants. És l’únic campanar romànic que resta sencer a tota la comarca.
L'església actual està construïda sobre l'antiga romànica, reformada a la segona meitat del segle XVIII aprofitant l'estructura anterior, la capçalera es va canviar de posició posant-la a ponent, amb la porta d'arc de mig punt i sobre seu un òcul, la coberta és a dos vessants. A l'última restauració de l'any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.
La parròquia és esmentada al segle X a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
Fou declarada monument històrico-artístic nacional l'any 1984.
D’aquesta advocació força comú a terres catalanes, més enllà del sentit etimològic derivat de la llengua grega, ‘ la ben nascuda’ , s’ha de recordar que per entrar en religió és vestí com un home, i que sota aquesta aparença assoli la dignitat d’abat.
La seva mort a Roma , un dia de Nadal , a mans d’un anònim gladiador que li va perforar la gola, va concloure una llarga vida d’ensenyament i predicació de la fe cristiana.
No hem localitzat els Goigs d’aquesta parròquia, i us adjuntem els d’Agullana [ Bisbat de Girona ]
En el període de la Guerra Civil l’aferrissada oposició presentada pels polítics locals de Bellver de Cerdanya, a permetre l’entrada a la població dels membres del Comitè de Puigcerdà, no va tenir precedents arreu de la comarca. El grup d’extremistes, en no poder entrar a Bellver es va desplaçar a cremar les esglésies de la Batllia, com ara la de Santa Eugènia de Nerellà (Pous i Solé 1988: 99).
L’equip tècnic que va treballar en la consolidació de la Torre de Pisa [ Itàlia 1.173], va dur a terme un costos treball per salvar la Torre Campanar de Santa Eugènia de Nerellà 1.035; fortament inclinada cap a sud-est amb 1,20 metres de desplom per una alçada de 18,50 metres; per antiguitat doncs, pertocaria esmentar-la en primer lloc. Contràriament se la coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.
Aquest país entre les desamortitzacions, la estesa corrupció i estultícia en que es desenvolupen les activitats quotidianes, les guerres i destruccions ‘gratuïtes’ , no necessita inventar-se ‘perills exteriors’, dissortadament l’enemic el tenim a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada