dissabte, 21 de maig de 2011

SANT MARTÍ D’IX. ALTA CERDANYA

El Miquel i l Rosa, ens expliquen que la seva sortida amb el Grup de Recerca de la Cerdanya, va donar molt de si, tant pel que fa al nombre de llocs visitats, com al grau de coneixement de la seva història concreta, i dels avatars que s’han hagut de superar; en aquesta ocasió ens parlen de Sant Martí d'Ix, i ens diuen que voldrien que fóssiu partícips de les nostres experiències.

L'església de Sant Martí d'Ix (en francès St. Martin d'Hix), actualment part del municipi de la Guingueta d'Ix, apareix documentada en l'any 1063, any que van signar un pacte entre el comte d'Urgell, Ermengol III i el comte de Cerdanya Ramon Guifré en l'altar d'aquesta església. En la ciutat d'Ix estava el palau dels comtes de Cerdanya, conegut des de l'any 1061, quan a conseqüència d'unes desavinences entre el comte Ramon Guifré I de Cerdanya i el vescomte Bernat, va haver un acte de jurament de fidelitat d'aquest últim al seu senyor, en presència del bisbe d'Urgell.



L'edifici consta d'una sola nau i un absis semicircular amb volta apuntada. Es creu que va estar construïda en dues fases, la primera correspon al primer tram de la nau amb la seva capçalera, feta amb una gran qualitat en el tallat i col•locació del cadirat, així com l'execució de dues finestres en la capçalera, amb arcs de degradació sostinguts per columnetes i capitells esculpits, semblats als de l'església de Sant Fructuós de Llo.




En l'absis, per la seva banda exterior, hi ha un fris amb dents de serra que descansa sobre mènsules, algunes llises i altres tallades. A la segona part de la seva construcció, les finestres dels murs sud i oest són simples i sense decoració, igual que la porta que és molt senzilla i conserva el ferratje medieval.

El campanar en origen era de cadireta amb dos buits, més tard se li van afegir tres parets que li van donar forma de torre.

Al seu interior es guarden dues talles de fusta romàniques: un Crist crucificat de petites dimensions datat del segle XIII que fou robada l’any 1976 i recuperada posteriorment i una Verge amb Nen policromada del segle XII.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, es conserva un frontal de l'altar de pintura sobre taula de pi de 92 × 157 cm, datat en la primera meitat del segle XII. Representa en la seva part central un Crist en majestat i un parell de escenes de la vida de Sant Martí bisbe de Tours.

Estem d'acord en que la recollida de material religiós, imatges, retaules, pintures,... ha permès salvar de la seva destrucció, espoli i/o robatori gran part del nostre patrimoni històric i artístic; les raons de seguretat que ho justificaven decennis enrere, no tenen avui però, cap vigència; altrament que sigui sempre Barcelona la destinació última, dona molt que pensar. Sobretot en un país que ha fet de la queixa contra el centralisme una bandera política.


Miquel Pujol Mur