dimecres, 18 de maig de 2011

SANTA MARIA DE FUSSIMANYA. SALLENT. BAGES

Anàvem en el vehicle del Joan Escoda Prats, la Maria Montcal Casanovas, el Francesc Cladellas Carreras i l’Antonio Mora Vergés; havíem d’arribar-nos fins a la casa i església de Fussimanya [ ho hem vist escrit, FUCIMANYA, FUSIMANYA,..], creuàvem la riera Gavarresa [ curs fluvial que neix prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens , Lluçanès,(Osona), a uns 900 m d'altitud], la perícia del Joan i possiblement la bona ma de Santa Maria de Fussimanya, ens salvaven d’un bon ensurt.



Finalment sans i estalvis , arribàvem davant del conjunt d’edificis que formen la casa- amb mil i un afegitons - i l’església; ens expliquen que surt esmentada l’any 1.214; sembla però que va patir greus desperfectes en els terratrèmols del segle XV, i no serà fins a darreries del segle XVIII, que es refarà l’edifici amb la clàssica estructura ‘trentina’ ; l’estètica té un paper secundàri, fins al punt que únicament pel campanar i/o la creu de la teulada, sabem que estam davant d’un edifici religiós.




Ens expliquen que el lloc fou centre d’una gran devoció mariana – avui únicament els lladrucs dels gossos, ens permeten suposar una presencia humana regular -; no tenim ocasió d’accedir al temple, i no podem per tant gaudir de la contemplació de la imatge de la Verge, d’estil un gòtic tardà, que segons ens diuen, ha estat perfectament restaurada.

De l’indret situat dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma, se’n expliquen forca llegendes :

Fa molts anys – quan els lladres també anaven a peu – que la banda del malfactor Mon Banyoles , una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor.

Van lligar als membres de la família de masovers que hi vivia, i vistes l’escàs valor de les seves pertinències, van decidir entrar a robar a l’església de santa Maria; calzes, copes, casulles,... tot va anar a parar al sal dels lladregots, un d’ells fins es va atrevir a prendre la corona de la Verge.

En la tornada els va caldre passar la riera Gavarresa pel mateix punt, en que ho havíem fet nosaltres, i diu la tradició que tots van poder passar menys el que portava la corona robada al que semblava voler endur-se’l el corrent de l’aigua; espantat la va donar a un altre dels malfactors que va patir el mateix efecte; Mon Banyoles, home de clara intel•ligència , malgrat ser un lladre, va intuir que el robatori havia ofès a Nostra Senyora, i va manar que tornessin la corona. Com així és va fer.

Un cop retornada tots els lladres van poder creuar la riera.


Us deixo un enllaç per tal que pugueu veure les imatges de l’interior de Santa Maria de Fussimanya.
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2221-cat-santuari_de_la_mare_de_deu_de_fussimanya.htm

Ens hauria agradat – aquí i per arreu – poder accedir a l’interior de l’església; la manca de sacerdots és hores d’ara tràgica, la despoblació però de l’entorn rural, tampoc és dissortadament un problema menut.



A la Verge de Fussimanya amb les paraules del Virolai, li preguem :

Mistica font de l’aigua de la vida,
Rageu del cel el cor de mon país;
Dons i virtuts, deixeu-li per florida;
Feu-ne, si us plau, el vostre paradís.