divendres, 27 de maig de 2011

TRESORS DEL RIVUS LATUS. EL PONT D’AVINYÒ. BAGES. CATALUNYA

Tornàvem a la riera de Relat el el Joan Escoda Prats, la Maria Moncal Casanovas, el Francesc Cladellas Carreras i l’Antonio Mora Vergés , en aquesta ocasió l’objectiu primer era el Pont gòtic sobre la riera de Relat.



És un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col•locats asimètricament jugant amb el terreny. L'aparell del pont és força irregular de mides i els blocs de pedra són col•locats en filades unides amb morter de calç. Les dovelles dels tres arcs de mig punt són col•locades a plec de llibre de mides més regulars i resseguides per una filada de carreus més petits.

Edificat al segle XIV, fou malmès pel terratrèmol del 1.427 , i novament pel de 1783 i reconstruït el 1815, se’l coneix , amb una absoluta falta de rigor , com Pont vell.
Ens expliquen que fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. D’un i altre edifici deixem constància que a dia d’avui, no hi trobareu cap resta. Atesa l’advocació d’aquella capella, pensem que potser el pont era conegut aleshores com Pont de Sant Antoni. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a través del Lluçanès van cap els Pirineus i a França.



Us caldrà demanar informació, i tenir la fortuna de trobar una persona coneixedora d’aquesta població, tota vegada que l’accés no està senyalitzat, i els voltants d’aquest magnífic Pont gòtic no es troben en les millors condicions per a fer turisme.



Feta la feina, en la que el Josep Salvany i Blanch, ens havia precedit com acredita aquesta esplèndida imatge del seu fons que custodia la Biblioteca de Catalunya, continuàvem en direcció a Sant Feliu Sasserra, per arribar-nos fins al nucli de Santa Eugènia de Relat, seguint sempre el curs de la riera de Relat . Quan a la peculiar denominació de la riera ,etimològicament sembla clara la procedència del llatí, RIVUS LATUS , riu ample, perquè tot i essent menys llarg que la Gavarresa, te un llit força ample, no menys en la major part del seu recorregut que l’esmentada riera on lliura les aigües.