SANT FELIU DE VILAJUÏGA. L’ESGLÉSIA OFEGADA

Quan ens aturàvem la Maria Dolors Costa Mari, la Marisa Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, davant del temple parroquial de Vilajuiga, recordava alguns trets de la biografia de Sant Feliu, excels patró d’aquesta "vila de jueus". Originari de la regió de Scilitana a l’Africà, es trasllada juntament amb Sant Cugat a la Tarraconense per ajudar als cristians perseguits per l’Imperi Romà; s’explica que la integritat de la seva vida i la caritat amb els pobres, promogué tanta admiració entre el poble que molts pagans es convertiren al cristianisme. Aviat la seva presència i activitat inquietà a les autoritats que el portaren davant del tribunal del pretor, el magistrat romà que exercia la jurisdicció a Roma o a les províncies. Del tribunal passà a la presó; on després de rebre la sentència condemnatòria fou sotmès als més durs càstigs, dels quals es diu que en va ser alliberat varies vegades per intercessió angèlica. Primer va ser víctima de diferents tortures, després lligat a uns cavalls i arrossegat pels principals carrers de la ciutat. Després, passa de nou per diferents pobles i es traslladat a la platja de Sant Feliu de Guíxols, on el llencen al mar lligat a una roda de molí al coll. Novament es salvat per la intercessió d’uns esperits que suaument el condueixen a la platja. Finalment, acaba heroicament la seva vida quan es sotmès al terrible suplici d’arrencar-li la carn amb uns ganxos de ferro. Aquest fet tindria lloc prop de l’any 304.

 La població es esmentada entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, en un precepte del rei Lotari de 1'any 1002 a favor de l'abat Hildesind d'aquest cenobi, es fa al•lusió a Villa Judaica. De la matéixa manera, en l'epístola que el papa Joan XV adreçà al mateix abat l'any 990, es confirmen una altra vegada els dominis situats in villa Iudaica. Malgrat aquest antic esment, l'església de Sant Feliu de Vilajuiga ("Sancti Faelicis in Villa Judaica"), no es troba documentada fins l'any 1080 a causa d'un judici que s'hi va celebrar per resoldre un cas de robatori comès contra l'abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment, en un instrument de l'any 1127, l'església és anomenada Sancti Felicis de Villa Judaica. En els nomenclàtors d'esglésies del segle XIV figura Sancti Felicis de Villajudaica(1362),i anys més tarda la darreria de segle, l'Esclesia parrochialis sanctis Felicis de Villaiudaycha. Pel significat del nom del topònim resta ben evident que vol dir "vila jueva" o "vila de jueus". Hem de suposar que la fundació o repoblació del lloc fou obra de jueus. S'ha de tenir en compte que aquesta suposada fundació o ocupació no pot ser posterior al darrer quart del segle X, tenint en compte que el primer document conegut on apareix el topònim és de l'any 1002; és molt probable que el poblament que originà aquest nom de lloc tingui un inici encara força més antic.

L’actual edifici, completament ofegat per les edificacions veïnes – algunes fins es recolzen en les parets de l’església - es va aixecar entre els segles XVIII i XIX; de l’antic temple romànic en queda poca cosa més que la porta d’accés, decorada amb una arquivolta que té un fris de dents de serra, que protegeixen el timpà llis. Tot el conjunt està emmarcat per un guardapols.

Emulant el seu martiri, caldria potser arrencar els edificis privats que ofeguen Sant Feliu de Vilajuiga, amb uns ganxos de ferro.