Abans de ,l’any 1.400 es produeix la consagració de l’església.
L’any 1435 la comunitat va comprar els béns de la casa del Sant Sepulcre.
Els carmelites han de marxar com a conseqüència de la Guerra dels Pirineus l’any 1794, l’absència va ser curta i van poder tornar l'any següent. Això marca l'inici d'una època de turbulències:
L'ocupació dels francesos el 1808, i la nova sortida de la Comunitat que no retornarà fins l’any 1814 trobant-se el lloc saquejat.
Una nova i curta expulsió aquell mateix any ... una supressió entre el 1821 i 1824 ... i la definitiva el 1835.
No hi gaire més informació – ho no he sabut trobar-la - del llarg període en que el Carmelites estigueren a Peralada, 1.293 -1.835, quan el Ministre d’Hisenda del Regne d’Espanya, Juan de Dios Álvarez Mendizabal , sembla que nascut Méndez i possiblement d’ascendència jueva que esborra amb el canvi de cognom, intenta amb l’apropiació dels bens eclesiàstics, evitar la fallida del Estat; la formula tradicional de robar als pobres per donar-ho als rics – que es torna a aplicar en els nostres dies – havia generalitzat la misèria fins a nivells inimaginables avui.
L'any 1835, els frares marxen de Peralada; el convent queda abandonat fins que en 1854-1855 els comtes ( títol que detén-te’n des de 1599, fins llavors havien estat vescomtes), fan efectiu el document de reversió i recuperen la propietat. En la dècada de 1870 els tres últims representants del llinatge Rocabertí-Boixadors-Damet, els germans; Antoni, Tomàs i Joana Adelaida, decideixen tornar de París (on tenien fixada la seva residència principal) i instal•lar-se a Peralada.
Acostumats als palaus francesos, els sorprenen les espartanes condicions de l’edifici, que podia qualificar-se en aquells moments com un castell medieval, un convent religiós i fins una caserna militar. El trànsit de Castell a Palau, implicarà dotar-lo de serveis com aigua corrent i llum de gas,i farà necessari també reformar l’exterior, tasca que s’encarregarà a l’arquitecte paisatgista François Duvilliers, que signa el projecte el 30 d'abril de 1877.
En l'actual edifici de museu, s’instal•la una escola gratuïta per als nens del poble – malgrat l’absència de dades, pensem que en el període dels frares Carmelites, ja devien impartir educació - , serà una escola on s’impartiran classes de cultura general, - aleshores no hi havia un ensenyament reglat - , oficis artístics i música, i en la qual un dels comtes exercirà com a professor.
A la mort dels tres germans, tots sense descendència, la propietat de Peralada passa al Marquès de la Torre, que resideix habitualment a Mallorca, i que utilitzarà el castell només com a casa d'estiueig.
Les activitats culturals, i de tot ordre que en benefici de Peralada i dels seus veïns, duien a terme els comtes, van deixar de fer-se o van davallar notablement en la seva qualitat.
A la mort del Marquès de la Torre l'any 1923, ara sense clàusula de reversió, l’edifici sortirà definitivament del patrimoni dels Comtes de Peralada, per compra en favor de D. Miguel Mateu y Pla, important industrial de Barcelona, que tenia aleshores 25 anys.
Això però, amics lectors és un altra història :
http://www.castelldeperalada.com/cast/el_castell_historia.asp?txtpag=historia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada