diumenge, 29 de maig de 2011

PASSEIG PER LA SERRA DE L’OBAC.

Comencem la sortida, la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, davant el centre d’Interpretació del coll d’Estenalles, a la carretera que porta de Terrassa a Talamanca. Aparquen el vehicle i com sempre i que no ens faltin mai, les nostres motxilles i els pals, e iniciem el camí pas a pas. El dia és solejat però fresquet. La nit anterior ha plogut i és nota en les plantes i en la terra.



Pugem per la bonica i ampla pista que entremig de grans avets porta fins a la casa de la Mata. Deixem el camí i agafem una curta escala de pedra i terra que ens condueix a una bassa gran. Passant pel seu costat enllacem amb el nostre camí. Uns metres més endavant variem la ruta per aproximar-nos i fotografiar l’ermita de Sant Jaume de la Mata.

Passem els Plans de la Font Freda i marxem en direcció a Coma d’en Vila on fent el mos matinal. Una vegada acabat tornem a fer camí. Potser uns centenar de metres més i fem una nova parada obligats per la presència de l’Alzina del Vent ( altres l’anomenen Alzina Bonica). Un magnífic exemplar d’alzina enmig del bosc. Una de les seves branques es recolza en un parell de troncs a causa de la seva llargada.



En ocasió de la publicació http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/lalzina-de-la-coma-den-vvila-retall.html el lloc va ser objecte d’una autèntic allau de visitants, gràcies a la polèmica que el text va despertat.

Reprenem la marxa i abandonant la pista avancem per un caminoi que ens porta a coll de Boix. Des d’aquest punt admirem una gran panoràmica a un costat i l’altra, dominen la visió a la dreta el cim del Paller de Tot l’Any i Montserrat i a l’esquerra Sant Llorenç del Munt. Seguim entremig d’arbres que ens lliuren del sol i ens permeten avançar lleugers. Un tros més i deixant el camí prenem un sender que ens puja a dalt del pedregós turó de la Pola ( 924 metres). Davant nostre Castellsapera, sota coll de Tres Creus i la cruïlla de camins que porten cap a l’Alzina del Sal•lari i a la Porquerissa.

A la serra de l’Obac hi ha quantitat de camins fressats i s’ha de evitar perdre’s. Tornem enrere i prenen altre cop la pista arribem a coll de Tres Creus passant pel costat del punt d’aigua per prevenció d’incendis.

Ens dirigim a la Porquerissa i la Rosa fa unes fotos. La cavitat fa uns 12 metres de llargada i serveix ocasionalment de refugi. Hi ha restes de foc. Jo recordo que fa anys, ara no les he trobat, havia uns enterraments pròxims al camí. Sabia que s’havia fet un estudi arqueòlogic i certes restes les conservaven en Terrassa. Ara no he sabut trobar el lloc. Al principi de l’alta edat mitjana apareixen a diversos punts de la muntanya les necròpolis, uns elements d’ocupació humans datats entre el segles V i VIII. Formades per enterraments individuals en caixes rectangulars de lloses de pedra plana, excavades al terreny natural que li serveix de base i orientades amb els peus a llevant.

Arribem i visitem la font de la Pola, bevem aigua fresca i ens enlairem cap a coll de Tanca. Una seguit de monòlits enganxats que segons informacions és la separació natural entre el Vallès i el Bages. Per un camí fressat però poc transitat arribem de nou a coll de Boix i variant la ruta per evitar tornar a la Coma d’en Vila refem el camí fins l’aparcament.

A http://www.moianes.net/galeria/ trobareu imatges de tots els indrets que ens descriu de manera planera i magistral el Miquel Pujol Mur.

1 comentari:

Joan ha dit...

"Jo recordo que fa anys, ara no les he trobat, havia uns enterraments pròxims al camí".

http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#TO007

Estan a tocar d'on estàveu.