dissabte, 21 de maig de 2011

ELS URGELL. CRÒNICA D'UN ESPOLI

Anava al Monestir de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, a la Catalunya profunda, amb el Manuel Navas Ortiz, historiador i amic; m’acompanyava per veure com havien quedat les despulles dels Comtes d’Urgell, desprès de ser retornades a l’església de Santa Maria del Puig de les Avellanes.

És amics lectors una història trista ; El 1.906, Agustí Santesmasses i Pujol , un banquer, va adquirir l'edifici. Santesmasses va vendre els sarcòfags en què es trobaven les restes dels comtes d'Urgell – amb qui no tenia cap vincle familiar - per 15.000 pessetes, no trigarien gaire – amb l’aquiescència del govern espanyol – en viatjar al Museu The Cloisters de Nova York, on les podreu anar a visitar.

La profanació imperdonable de l’ Agustí Santesmasses, va ser en part evitada pel masover de la casa, Josep Utgé que va recollir les restes dels Comtes, i més tard les va lliurar al Rector de l’església de Vilanova de la Sal.

L’any 1910 es va instal•lar a Bellpuig una comunitat de germans maristes, que havien perdut el seu noviciat en els fets coneguts com ‘la Setmana Tràgica’, i que es varen encarregar de restaurar l'edifici i l’església.

L’any 1.967, es donen per concloses les obres, i amb una la pompa clàssica del feixisme que els mitjans de premsa recolliran :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1967/05/02/pagina-28/34353309/pdf.html?search=Traslado%20de%20los%20restos%20de%20los%20Condes%20de%20Urgell%20al%20Monasterio%20de%20las%20Avellanas



les restes del Comtes fan el camí de tornada, tenim imatges antigues i en fèiem d’actuals per deixar constància de l’extrema senzillesa, entenem que excessiva fins i tot, en que es deixen les restes.







Fins aquí una més que breu crònica d’un dels habituals espolis del patrimoni col•lectiu, facilitats – quan no esperonats – des dels governs d’espanya, amb les lleis desamortització, i amb l’absoluta manca de rigor quan a la conservació d’aquest patrimoni excepcional.

M’interessava personalment per la relació entre els Comtes d’Urgell i els escacs, que llueixen en el seu escut; sembla que contra un costum molt generalitzat a l’època – hi ha documents en els que es llegeix ‘ el senyor no signa perquè és noble ‘ - , els Urgell valoraven les activitats intel•lectuals, i alhora que coneixen, jugaven als escacs, i en foren uns actius divulgadors.

Us deixo un enllaç que us permetrà veure l’escut.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Urgell.png

I unes línies [ que m’agradaria completar – en les que podreu comprovar l’existència d’una clara relació entre els Comtes i el joc que llueix en el seu escut :

Pel testament del comte Ermengol I d’Urgell, fundador de la dinastia, sabem que entre el 1008 i 1010, any de la seva mort, oferí un joc d’escacs al monestir de Sant Gil, proper a Nimes (llavors occitana i feudatària del comtat de Tolosa que regien els Trencavel), en homenatge a l’eremita establert a la vall de Núria al s. VIII, on assolí la seva definitiva reverència cristiana.

També Arsenda d’Àger, esposa d’Arnau Mir de Tost, dictarà en el testament el 23 de maig del 1068 : que deixa al seu marit un joc d’escacs. És un objecte valuós, tallat en cristall de roca, d’origen àrab, hom pensa potser formava part d’un botí de guerra.

Amics lectors, sou pregats de fer-me arribar a l’email coneixercataunya@gmail.com qualsevol informació relativa a les raons que porten els escacs al escut dels Comtes d’Urgell.

Ah!, noblesa catalana, els Urgell, els Pallars i poca cosa més, la resta de ‘catalana’, res de res.

Algú ho havia de dir.