dissabte, 3 de març de 2012

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ALCÀNTARA. EL TALLADELL. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés davant la façana del temple parroquial de Talladell, el termòmetre marcava -1 grau, i extremàvem les precaucions en pujar i baixar les escales en un intent inútil de retratar l’absis. El topònim descriptiu li escau perfectament : Tallat per Déu.


Topava en la meva recerca d’informació amb el fet que el municipi del Talladell fou integrat al de Tàrrega l’any 1.969. En una lectura curosa qui perd la identitat, perd la historia, aquí i per arreu.

El lloc va estar sota la dominació musulmana , comença però a fer-se’n esment l’any 1067 quan Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc, recentment conquerit, al cavaller Ramon Guifre de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població.

Entre 1096 i 1131 Guerau Alemany jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals el del Talladell. El cognom dels Talladell va ser força important durant l'etapa medieval: Bernat del Talladell fou repoblador de Lleida; a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell; entre 1186 i 1187 regí el monestir de Poblet l'abat Pere del Talladell, ....

Segons un document papal del 1150, l'església del Talladell pertanyia a la canònica de Solsona. Aquesta pertinença és confirmada els anys 1180 i 1188. L'any 1193, Guerau Alemany deixà en testament la senyoria del Talladell al seu nebot Gombau.

L'any 1233, Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança cediren a llur fill Arnau de Pons el lloc i el castell del Talladell.

Sembla que a mitjan segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena. En aquest mateix segle, una part de la jurisdicció passà al duc d'Híxar (família que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del comtat de Guimerà ), l’any 1514.

En finir les jurisdiccions, el Talladell restava repartit entre la comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem de Granyena i el duc d'Híxar.

El 1684 començaren les obres de la nova església parroquial de Sant Pere d'Alcántara, de sòbries línies barroques i neoclàssiques, que fan pensar en la llarga durada de les obres. És de planta de creu llatina amb dues capelles laterals. El campanar és de planta quadrada amb dos cossos d’alçada. La façana principal i el campanar són de pedra tallada i presenten una gran simplicitat en les seves formes ja que no hi ha massa elements decoratius.

Al segle XVIII hi hagué un gran creixement demogràfic, cosa que significà una extensió exhaustiva dels conreus, una gran empenta en la plantació de la vinya i una transformació i ampliació de l'antic clos medieval. La vinya havia estat el gran mitjà econòmic del poble d'ençà del segle XVIII i cal deixar constància dels avenços tècnics en l'elaboració de vi impulsats per la vídua Maresca durant les primeres dècades del segle XX; els vins de Cal Maresca tenien molta fama i la importància de les produccions donaren molta vida al Talladell.

La rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1874 degué comportar danys importants al Talladell. S’esmenta com a fet anecdòtic que s’endugué les quatres pedres que restaven encara del Monestir de Santa Maria del Pedregal; a Tàrrega està documentada la destrucció del Convent de Sant Agustí.

Sobta trobar-se un temple dedicat al reformador de l’Ordre Franciscana dels Frares Menors Descalços.