dijous, 8 de març de 2012

VALLFEROSA, LA TORRE DE L’AMO. TORÀ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, sota una masia innominada per contemplar i retratar el conjunt de la torre i l’església enrunada que conformen la postal més clàssica de Vallferosa; sobta força trobar en una fondalada una enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d'uns 30-32 metres d’alçada.


El 1107 fou donada l'església de Sant Pere a la canònica de Solsona pel vescomte Guerau d'Urgell. El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà; la jurisdicció civil pertangué als Desbrull, als Ferrera, als Camporrells i, finalment, als jesuïtes de Betlem de Barcelona (els quals feren alçar, el 1698, l'església de Sant Pere).

Hom defensa que aquesta reedificació es feu amb materials manllevats al Castell, edificació, avui desapareguda, i que presumiblement tenia uns 11 metres d'alçada; la torre inicialment construïda amb materials senzills (normalment tàpia o fusta), reforçats als segles X i XI per altres materials més duradors (morter i pedra), es lliurarà – per l’esforç que implicava fer la tria dels materials – d’aquest ‘reciclatge’.

Defensem com Ramon Menéndez Pidal, que devem molts als àrabs : "nos enseñaron a proteger bien la hueste con atalayas, a enviar delante de ella algaradas, a guiarla con buenos adalides, a vigilar el campamento con robdas o rondas, a dar rebato en el enemigo descuidado.". قلعة, برج, castell o torre Qalat’ o ‘Qalatos’ en la seva parla, s’aixecaran per arreu sota el seu domini, i passaran a mans dels cristians, quan amb l’ajuda dels francs se’ls venci militarment.


Avui podem gaudir de la contemplació d’aquesta edificació gràcies a la superior intel•ligència dels conqueridors àrabs, per una part, i per altra al aïllament d’aquesta zona – això és literalment el cor del ‘forat negre’ – que l’ha salvat de l’ànim de ‘dessolar la terra’, que anima des de 1714, als nostres veïns i botxins.



No hi ha res de nou sota el sol
Una generació se'n va,
i una altra ve,
però la terra es manté sempre.


Aquest text del Cohèlet , reforça la meva hipòtesis pel que fa a les torres medievals , com aquesta de Vallferosa, com la de Riner,.. que exercien com ‘ la casa de l’amo’ a l’època feudal, com ho faran en el ‘feudalisme industrial’ que apareix a darreries del segle XIX per assolir el seu súmmum durant el franquisme, els edificis que es feien aixecar els propietaris, i on residien en els millors dels casos per períodes molt breus.

D’aquest indret sen ha escrit molt, us en deixo alguns enllaços :

http://www.vallferosa.com/
http://www.tora.cat/ca/municipi/elspobles/torredevallferosa.aspx
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/de-sant-pere-martir-de-vallferosa-santa.html

Ah!, poseu a la vostra agenda fer-hí una visita tant aviat com us sigui possible.