diumenge, 11 de març de 2012

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI.

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per visitar– una vegada més – l’edifici que la pietat popular va aixecar a la Mare de Déu del Remei. La seva proximitat i accessibilitat , tant des del nucli de Caldes de Montbui, com de la Comarca del Vallès, li ha comportat un cert ‘desvalor’ del tot injustificat i immerescut.

L’edifici està inclòs en Mapa de Patrimoni Cultural de la Vila de Caldes de Montbui :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08033

Trobem en aquest enllaç: l a documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan Cassanyes va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg, d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de convertir-se en ermità. Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità. A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat. En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus habitants van visitar col•lectivament el santuari del Remei i la capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui. L'abril de 1691, per acabar amb les penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a través de testaments.


La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l'any 1900.

El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei.


Al final dels anys 1928, 1929, el mal estat de la volta de la part vella de l'ermita va fer-ne necessària la restauració. Per poder realitzar les obres es va enderrocar la façana. Durant la dècada següent es van restaurar els retaules que decoraven l'interior del santuari. El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa Anna que datava de 1590.

L'ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l'interior va quedar totalment destruït. Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa.


Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer deixant-lo asimètric. L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar, retocant-ne la pintura, la decoració i la instal•lació elèctrica.

Al mes d'octubre s'hi celebrà el tradicional Aplec del Remei.