dilluns, 12 de març de 2012

SANT JAUME DE FÓRNOLS DEL CADÍ, LA VANSA FÓRNOLS. MONTARGULL. L’URGELL SOBIRA

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, decidiem desprès de la visita a Fórnols del Cadí, arribar-nos fins a Montargull, per fer el camí des d’aquell nucli fins a l’ermita de Sant Jaume.

En relació a l’antic poble de Fórnols del Cadí, a l’article de la Viquipèdia llegeixo que hi ha encara una població de 27 persones,i que el terme de 48,98 km², fou annexat l’any 1.973 al de la Vansa, i la població resultant rebé el nom de la Vansa i Fórnols.

Quan al topònim Fórnols, antigament Furnols (segle XII), hi ha un acord general en que prové del llatí Furnulos diminutiu de furnos "forns" ; no tant però en la raó d’aquesta denominació descriptiva; quan hi ha un procés d’absorció, l’entitat ‘absorbida’ desaparèixer literalment del mon, així com la seva història. A tall d’hipòtesis , que esperem ens confirmin algun dels lectors a l’email coneixercatalunya@gmail.com, pensem :

A) En una activitat minera duta a terme de forma no industrial.
B) En l’explotació del bosc per fer carbó de llenya
C) L’existència de coves en forma de forn [ la recollim perquè s’esmenta en alguns llocs]

Deixavem Fórnols per la carretera de Tuixén a Sorribes de la Vansa, per arribar a Montargull , i des d’aquest nucli de població; unes poques cases i un establiment de Turisme Rural, seguint una pista de terra que surt a la dreta arribàvem a l’ermita, pel camí les vaques ens miraven sorpreses, i fins el va semblar que algunes ens mostraven desafiants les banyes alçades

L’esglesiola de Sant Jaume de Fórnols, coneguda també com a Sant Marc, o la Mare de Déu de Sant Jaume , es troba isolada en uns camps de pastura.

Està situada en l’antic terme de Fórnols del Cadí i es pot identificar amb l’altaris Sancti Yachobi apostoli, cuius ecclesia constructa permanent in pago Corneliani, altar on es publica el testament sacramental de Pere Guillem a l’any 1072. No s’ha pogut trobar cap més notícia ni document.




Ës un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un plec que forma l’arc presbiteral. A primera vista impressiona per la seva grandària però al donar-li la volta descobreixes l’espai d’un segon habitatge enrunat.



La porta d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud on també hi ha una finestra de doble esqueixada com la situada al centre de l’absis, malgrat que aquesta és paredada interiorment. A la façana de ponent s’obre una altra finestra de forma quadrada, més tardana. Aquest mur és coronat amb un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’església fou ampliada al costat nord i sobrealçada amb la construcció d’un edifici per habitatge actualment arruïnat i el seu interior cobert per les plantes, bardisses i gavarneres.

Els murs són aixecats amb un aparell de carreus en filades uniformes i regulars. El cos absidal fou construït amb un aparell de carreus ben tallats i polits que formen un senzill ràfec bisellat en la coberta. Malgrat les formes dels aparells són treballades en certa diferencia l’edifici pregona una gran unitat de concepció.

Les formes són pròpies de l’arquitectura del segle XII, moment en que s’ha de situar la seva construcció.


Antigament al voltant de l’església es feia una fira de resines i altres productes del país. Actualment en la línia ‘ de dessolar la terra’ s’ha situat aquí tot un parament elèctric. La imatge amb el fossar en primer terme ‘ fa mal’ .

Ens expliquen – malgrat tot – que s’hi celebra un aplec el dia de Sant Jaume.

Ens venen al cap les paraules del Poema de Mío Cid: «Dios, qué buen vasallo, si hubiese buen señor». Avui, i aquí, les més apropiades, malgrat estar escrites en la llengua germana de Castella.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur & Antonio Mora Vergés.