dimecres, 21 de març de 2012

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LA SELVA. NAVÈS. EL SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, malgrat l’intensíssim fred d’aquest hivern, continuen fent camí per les meravelloses raconades que amaga aquest país nostre; en aquesta ocasió s’arribaven fins a Sant Climent de la Selva, dins de la Vall d’Ora, sota mateix dels cingles de Busa, l’església s’esmenta en l’acta de la consagració de la Seu d’Urgell (segle X) com a “ipsa Silva”.


L'església actual es va construir durant el segle XVII; hom pensa que tant la part del mur del davant com els baixos del campanar , construït el 1664, pertanyen a l'església romànica anterior. L’edifici està encarat al sud amb l'absis rectangular al nord,a la façana principal hi ha una portalada amb un arc de mig punt i grans dovelles, a més d'un rosetó petit fet amb pedres de grandària desproporcionada.

L'interior de l'església és d'estil clàssic i senzill, i els elements litúrgics són contemporanis, ja que els altars originals van ser destruïts durant la guerra del 1936.
Sant Miquel de Marsinyac, que n’és sufragània, conserva sortosament tots els retaules barrocs, obrats curosament per Carles Morató.

La Vall d'Ora es caracteritza per un hàbitat de cases disperses i mai gaire endinsades en les obagues boscoses. Els veïns van saber aprofitar els recursos del bosc i la força del riu Aigua d'Ora. D'aquesta manera, vivien de la ramaderia i de l'agricultura, i es van construir ferreries i molins que, gràcies a l'aigua del riu, feien funcionar les màquines . Per això, tot i que la Selva sempre va ser un lloc retirat, podien sobreviure amb els seus propis recursos; cal fer esment de la tradicional fraternitat,i solidaritat dels habitants d'aquestes valls i muntanyes

El Concili de Trent va modificar substancialment la organització eclesial, s’obligava a bisbes i rectors a viure allà on exercien el seu càrrec; això va comportar que l’any 1642, s’iniciés la construcció de la rectoria de l'església de Sant Climent; amb el temps rebrà el nom de Rectoria de la Selva. Al mateix temps s’esperonava la religiositat popular, i aquí com per arreu hi hagué una eclosió de petites esglésies, ermites i capelles.

La Rectoria va esdevenir en un equipament col•lectiu de cabdal importància quan a la cohesió social, de fet era gairebé la casa del poble. A l'església s'hi va fer una sala on se celebraven les reunions de les confraries i de bona part d'altres associacions municipals.

A finals del segle XX, la Rectoria de la Selva va esdevenir una casa de colònies. En concret, el 1979, l’ aleshores vicari de la Parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa, Josep Maria Font, va redescobrir aquest indret. El 1998, aquesta casa de colònies es converteix en alberg reconegut dins la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. La gestió continua a càrrec de la Fundació Torre del Palau, amb seu a Terrassa.