Demanar no fa pobre, i li afegia ara una petició en relació a l’absis d’aquesta esglesiola, al que se li atribueix una antiguitat notable [ darreries del segle XI, o principis del XII ]; la fotografia venia a confirmar els meus pitjors temors; darrera del petit temple hi ha una terrassa de la que totalment arrebossat sobresurt en una mínima part l’absis.
La saviesa popular ens diu que ‘l’ínfer està empedrat de bones intencions’, i certament no serem nosaltres qui els portem la contraria.
Ho hem manifestat de viva veu i per escrit ; entre l’ inacció – i per tant l’absoluta ruïna a curt termini - , i la ‘uniformització i/o transformació ‘ del romànic a Catalunya. Ens decantem pel mal menor.
Hi veiem però en aquest afany, quelcom de malèvol, i per descomptat una clara voluntat de ‘dessolar la terra’.
En aquestes alçades del segle XXI insistir en que Catalunya estava del bàndol perdedor, sembla una ‘boutade’, oi ?.
2 comentaris:
Hi ha una llegenda relacionada amb l'entorn d'aquesta ermita que per ser-ne prou curiosa i molt desconeguda, crec que paga la pena intentar donar-la a conèixer a d'altres excursionistes
Salut i bones cames!
Hola. M'agradaria saber qui és l'escultor/a de la mare de deu de santa maria de la posa. L'escultor dels anys 40 va copiar la mare de deu romanica?
Publica un comentari a l'entrada