Feia un viatge en el temps per la barriada de Can Rull, a la ciutat de Sabadell; m’aturava amb especial delectança a la Font de Can Rull, convertida ara en Parc Públic.
L’espai recorda poc al bucòlic indret on els sabadellencs de la segona meitat del segle XX, anaven d’excursió, o venien a menjar-se ‘un arròs con conill en Can Rull’, dit amb la gràcia d’uns nouvinguts que comencen a expressar-se en català.
http://www.radiosabadell.fm/Noticies/Unes-migas-cordoveses-reuneixen-a-la-Font-de-Can-Rull-mig-miler-de-sabadellencs , els àpats ‘típics’ ara son uns altres.
Demanava imatges de l’església parroquial de Sant Antoni de Pàdua, inaugurada a principis de la dècada dels 50 del segle XX, i enderrocada l’any 1972. L’Antoni Calvo Uribe, em feia arribar un parell d’imatges veritablement històriques.
L’actual edifici religiós de caràcter funcional, és ja possiblement l’assaig d’un equipament que puguin compartir totes les religions; tant les que tenim fins ara, com les que puguin arribar-nos en els propers anys.
Amb tot els records esmicolats m’arribaven per un costat, els sons inconfusibles del ‘ "Ya hemos pasao" cantat per la Celia Gámez; i per l’altre la veu poderosa de Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos: “Escolteu la paraula de Déu, vosaltres peixos de la mar i del riu, ja que els heretges infidels no la volen escoltar”.
Mentre pujava al cotxe em semblava sentir un olor coneguda, la ‘de l’arròs con conill en Can Rull’.
Com era allò ?. La vida és un somni !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada