L’actual topònim faria referència a l’abundància en algun moment de l’arbust de la família de les cupulíferes, espècie Quercus coccífera, conegut com garric. que és una mena d'alzina petita, de fulles punxoses i aglans semblants als del roure però molt aspre. En la memòria es conserven dites com aquesta : «Diu el garric: Si m'arrenques, t'hi faràs ric; però com m'hauràs arrencat, tot el pa t'hi hauràs menjat». Etim.: d'una arrel garr- ‘alzina’, a la qual s'atribueix origen gàl•lic o ibèric.
Per arribar fins aquesta l’església cal agafar un pista que surt de la carretera de Sorribes de La Vansa a la Seu d’Urgell, poc abans d’arribar a Sisquer.
L’advocació de Sant Julià, a la vall de La Vansa és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i 1056, de venda del 1805, i de donació del 1089, “in valle Lavancia, in apendincio de sancto Iuliano” , sense especificar però el terme o parròquia on era adscrit. Al final del segle XI en una donació del 1097 ja consta la denominació “in valle Lavancie, in locum que vocant Sancti Iuliani de Pera”. L’any 1122 Santa Maria de la Seu recupera l’alou de pera que Umbert de Pera i el seu germà retenien injustament.
En el llibre de la diòcesi d’Urgell de 1391 consta el capellà de Sant Julià dins el deganat d’Urgellet.
L’església apareix en la relacions de visites dels segle XVI al XX com sufragània de Sant Martí de La Vansa. Fins l’any 1575 tingué categoria parroquial, i donava servei religiós a una àmplia zona de poblament dispers.
És el monument romànic més interessant del municipi, avui però sense culte . Les seves pertinences religioses i artístiques foren traslladades a Sant Martí de Sorribes. S’està treballant en un ambiciosos projecte que permetria ‘visualitzar’ el ric patrimoni de les Esglésies del terme.
http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225134/306491
El temple és d’una sola nau , capçada a llevat per un absis semicircular obert a la nau per un simple plec que forma l’arc presbiteral. La coberta és força complexa formada per tres trams de volta de tipologia diversa, que evidencien l’existència de diferents reformes que ampliarien la primitiva església romànica.
La façana meridional i l’absis presenten una decoració a base d’arcuacions llombardes. Aquest motiu correspon amb les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI moment en que s’hauria edificat l’obra primitiva de Sant Julià.
La porta és d’arc de mig punt adovellat; s’obre a la façana de ponent i és ornamentada amb una senzilla motllura que forma un guardapols. També hi ha un ull de bou segurament incorporat en alguna reforma. Damunt se situa un campanar d’espadanya de dos ulls.
Al costat sud hi ha dues finestres, tapiades, de doble esqueixada i un altra de la mateix forma però amb l’esplandit exterior d’exagerades dimensions situada al fons de l’absis.
Abans de travessar el gual sobre el riu Bona mereix una parada el vell i senzill pont, d’un sol ull, amb arc de mig punt assentat sobre dues penyes que flanquegen el riu i semblen retallades per l’assentament del pont.
La seva senzillesa fa difícil establir una datació precisa però segurament es tracta d’una obra medieval. La ruta a peu entre Sorribes i Sant Julià travessa aquest pont.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada