Prèviament me’n lliurava un exemplar per tal que de forma paral•lela a la presentació ‘oficial’, pogués ser visionat pels residents de l’Obra Social Benèfica, alguns dels quals havien fet aportació de les seves experiències personals al film , en els anys de treball a la firma tèxtil.
La Montserrat Casas Bartomeu, em feia arribar unes fotografies de la projecció, i em comentava que el passi havia generat molta expectació, i que sens dubte havia tingut una gran acceptació.
Amb tot plegat confegia una brevíssima crònica, en la que deixava constància d’un fet ‘normal’, però gens habitual, pel que implica de trobar ‘ fils de convivència’ entre els que encara duen a termes tasques i projectes, i aquells que viuen ja majoritàriament dels records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada