diumenge, 25 de març del 2012

SANTA MARIA DE SORBA. MONTMAJOR. El BERGUEDÀ JUSSÀ.

la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur s’aturaven en aquesta ocasió a Sorba, en una altra ocasió, venint de Vilandeny, havien passat per davant de l’església; des de fora no hi havia cap cosa a destacar, un campanar de planta quadrada, un edifici rectangular sense absis posterior i un casalot acoblat (antiga rectoria), en aquesta ocasió però, ens van acostar per fer una fotografia del cementiri proper i ja posats van fer també fotografies de l’església.


Al SW del municipi de Montmajor, a la vall de l'aigua d'Ora, hi ha el poble de Sorba (48 habitants el 2005), que és format per un conjunt important de masies disperses. El lloc és esmentat per primera vegada el 982 (Suburbano) en una relació dels béns del monestir de Ripoll que havien estat donats pel comte Guifre el Pelós, i posteriorment formà part de la batllia de Cardona dins les terres de l'antic vescomtat de Cardona.

L'església parroquial de Santa Maria de Sorba és un edifici que conserva elements arquitectònics de diferents etapes constructives.


En el recinte de davant de la porta, la sorpresa va ser una placa feta amb rajoles de ceràmica que parla del XIV Centenari del Martiri de Sant Eudald amb la data del 14 de juny de 1981.


Sant Eudald, també anomenat Sant Thou o Sant Hou, va ser un sant màrtir, la historicitat del qual presenta seriosos dubtes. És venerat com Sant i és patró de Ripoll.

Al segle VI es construí el martyrium de Sant Eudald, d'època visigòtica, que ha estat excavat (1977) per Manuel Riu. Aquestes excavacions han demostrat que els fonaments interiors de la rotonda també són de planta circular.

El paviment original, d'opus signinum, fou trobat sota tres paviments d'èpoques posteriors, a una profunditat de 85 cm. L'alçada total de la rotonda era de 5,05 m i el diàmetre és de 3,92 m. Exteriorment és de planta quadrada i fou reconstruït almenys en dues ocasions: al segle X i al segle XVIII.

Segons el Dr. Riu, aquesta església rotonda encaixa perfectament dins el tipus d'esglésies funeràries construïdes al segle VI i que han estat estudiades per Jean Hubert; molt probablement, corresponen a un tipus senzill que seguia la tradició de les grans rotondes sepulcrals de la millor època romana.

Al peu de l'edicle situat al mig de la rotonda fou trobat un sepulcre, que conté encara l'esquelet. Pel fet que hom venerava, des del segle XV, a l'església de Sorba, la figura de Sant Eudald al costat de la de Santa Maria, aquestes relíquies han estat atribuïdes a aquest sant, però sense prou fonament històric. Les restes corresponen a una persona adulta, del sexe masculí, morta entorn dels 50 anys d’edat, d’alçada mitjana i afectat de gota. Era el màrtir sant Eudald, sacerdot martiritzat pels visigots arrians, a 46 anys d’edat, l’onze de maig de l’a. 581?

Al segle XVI la rotonda del martyrium fou ampliada amb una nau i un atri, que posteriorment devia ser cobert amb volta de canó. Al segle XVII es va construir l'actual església, un edifici d'una nau flanquejat per capelles laterals i amb un presbiteri quadrat. La porta d’arc de mig punt pertany al Martiryum.

El campanar de torre quadrada s'alça al peu del mur de ponent, prop de la porta. Al segle XVIII es va construir la rectoria veïna.

Una construcció que ha sofert múltiples reconstruccions i afegits que han modificat totalment l’edifici original. Els anys i els segles manen damunt tot allò construït pels humans.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur