La nostra destinació era l’església de Santa Fe de Valldeperes , el lloc està documentat des del 977, i l’església des del 1139, com a Sant Fe de Valle de Peras, pensem que del llatí petra, pedra .
L’edifici està protegit per un tancat perimetral que permet únicament la visió de la meitat superior; els gossos ens anunciaven amb els seus lladrucs, però no apareixia ningú. Ens havíem de limitar a fotografiar-ne l’exterior.
Hi ha respecte d’aquesta esglesiola una minsa informació, no hi ha constància que assolis la categoria de parròquia, i consta com a sufragània de Castelladral, i de Castelltallat, ambdós sota l’advocació de Sant Miquel. Actualment depèn de Sant Ramon Nonat de la Coromina.
Llegim : És un edifici romànic del segle XII, originàriament d’una sola nau amb absis.
Al segle XVII, fou reformada, es sobrealçà la volta i es bastiren dues capelles laterals a manera de creuer per col•locar-hi retaules. També es va remodelar el mur frontal, on s’hi féu un portal modern.
L’espadanya per a dues campanes, té un cos d’edifici afegit – de forma maldestra – en el que alguns autors volen veure un comunidor. Les petites escletxes ens fan pensar en un us més prosaic. Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Us deixo un interessant enllaç http://cen.totnavas.com/ermita_valldeperes.htm que cal agrair al Centre Excursionista de Navàs en quina demarcació està l’església de Santa Fe, advocació que com Sant Serni [ Sadurní ] , i Sant Martí ens evoca la participació de les tropes franques en l’anomenada reconquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada