El comentari va fer fortuna, “ vostès tenen un problema del 3% “ , era, potser no cal recordar-ho una “maragallada” més; fins es va plantejar la possibilitat d’endegar una acció penal contra l’aleshores President de la Generalitat, que des de les files del nacionalisme moderat es va deturar per evitar l’absolut desprestigi de la nostra Institució de govern.
Fins aquell moment però, tot anava funcionant sense massa sobresalts; es feien túnels per allargar el Metro; els trens de rodalies – sempre atapeïts – acostumàvem a complir els horaris amb la puntualitat que raonablement es pot esperar d’un país mediterrani, i les apagades de llum – relacionades quasi sempre amb pluges i tempestes – eren un fet anecdòtic. D’aquí la pregunta; si això passava malgrat el famós problema – mai demostrat – del 3%, de quina magnitud és el problema que patim ara ?
Quin percentatge va fer caure el túnel del Carmel ?. De quina magnitud econòmica parlem per explicar el desastre de rodalies ?. Malgrat la llarga foscor, s’endevina com molt elevat el tant per cent de l’apagada barcelonina que de cop i volta, ens ha tornat a la crua realitat. Sempre, sempre, hi ha – la realitat s’entesta en demostrar-ho - un escenari pitjor del que pensàvem estar patint abans. Com en el cas de la revolta d’Osona, a l’edat mitjana, per fer tornar als àrabs, vista l’extrema rapacitat i manca d’honestedat del cabdills cristians, avui hi ha força ciutadans que pensen, amb el Pujol vivíem millor !
La pregunta ara com ara no tindrà resposta, el pas del temps ens anirà desvetllant les raons ultimes de tot plegat. La ciutadania està més que desencantada, està farta de comprovar que més enllà de solucionar-se el seu problemes personals i familiars, col·locar un germà, un parent, un amic ,...... un bon nombre dels nostres polítics han esdevingut una carrega feixuga , que la nostra feble economia i l’habitual corrupció a tots els nivells, fa molt i molt difícil de suportar.
M’agradaria tenir respostes, però únicament tinc preguntes : Perquè ens diuen que s’escurcen les llistes d’espera, el període màxim és segons ells de quatre mesos , mentre rebem – la tenim emmarcada – una carta en que ens donen cita per una intervenció quirúrgica al maig del 2.008 ?. Perquè més enllà dels discursos, moltes persones tenen la percepció d’anar perdent qualitat de vida, com es perd l’aigua si la portes a les mans ?. Perquè tenim la sensació que fins i tot les mostres d’alegria, no son altra cosa que impostures i convencions socials ?,...........
Si teniu alguna resposta raonada i/ raonable a la pregunta, sou pregats de fer-m’ho saber a l'e. mail amora@moianes.net ; per la meva part, si aconsegueixo esbrinar-ho abans, ja us ho explicaré.
Mireu de no esverar-vos; això, esverar-se és molt dolent a l’estiu.
Paciència.
(©) Antonio Mora Vergés
Fins aquell moment però, tot anava funcionant sense massa sobresalts; es feien túnels per allargar el Metro; els trens de rodalies – sempre atapeïts – acostumàvem a complir els horaris amb la puntualitat que raonablement es pot esperar d’un país mediterrani, i les apagades de llum – relacionades quasi sempre amb pluges i tempestes – eren un fet anecdòtic. D’aquí la pregunta; si això passava malgrat el famós problema – mai demostrat – del 3%, de quina magnitud és el problema que patim ara ?
Quin percentatge va fer caure el túnel del Carmel ?. De quina magnitud econòmica parlem per explicar el desastre de rodalies ?. Malgrat la llarga foscor, s’endevina com molt elevat el tant per cent de l’apagada barcelonina que de cop i volta, ens ha tornat a la crua realitat. Sempre, sempre, hi ha – la realitat s’entesta en demostrar-ho - un escenari pitjor del que pensàvem estar patint abans. Com en el cas de la revolta d’Osona, a l’edat mitjana, per fer tornar als àrabs, vista l’extrema rapacitat i manca d’honestedat del cabdills cristians, avui hi ha força ciutadans que pensen, amb el Pujol vivíem millor !
La pregunta ara com ara no tindrà resposta, el pas del temps ens anirà desvetllant les raons ultimes de tot plegat. La ciutadania està més que desencantada, està farta de comprovar que més enllà de solucionar-se el seu problemes personals i familiars, col·locar un germà, un parent, un amic ,...... un bon nombre dels nostres polítics han esdevingut una carrega feixuga , que la nostra feble economia i l’habitual corrupció a tots els nivells, fa molt i molt difícil de suportar.
M’agradaria tenir respostes, però únicament tinc preguntes : Perquè ens diuen que s’escurcen les llistes d’espera, el període màxim és segons ells de quatre mesos , mentre rebem – la tenim emmarcada – una carta en que ens donen cita per una intervenció quirúrgica al maig del 2.008 ?. Perquè més enllà dels discursos, moltes persones tenen la percepció d’anar perdent qualitat de vida, com es perd l’aigua si la portes a les mans ?. Perquè tenim la sensació que fins i tot les mostres d’alegria, no son altra cosa que impostures i convencions socials ?,...........
Si teniu alguna resposta raonada i/ raonable a la pregunta, sou pregats de fer-m’ho saber a l'e. mail amora@moianes.net ; per la meva part, si aconsegueixo esbrinar-ho abans, ja us ho explicaré.
Mireu de no esverar-vos; això, esverar-se és molt dolent a l’estiu.
Paciència.
(©) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada