L’aforisme llatí ens diu dabo mihi factum, dóna’m fets! , i davant la constant argumentació de l’emigració, que podem dividir en almenys en: no Espanyols, Espanyols de tipus “normal”, Espanyols anticatalans i catalans del interior, que gràcies a ells, el país ha crescut ; que han aixecat Catalunya, que ..... , no pocs dels catalans de tota la vida, cada vegada amb més vehemència manifesten també :
A) Que certament el creixement de Catalunya es visible, però potser no sempre desitjable, i en poques ocasions convenient en termes de país.
B) Que Catalunya – com a país – existia molt abans del feixisme, i amb moltes lluites finalment havíem aconseguit treure’ns del damunt, els “mals usos feudals”, el pagament de “burots”, i tot un reguitzell de pràctiques nefandes, que gràcies bàsicament a l’emigració han anat tornant. Recordar només que des de la frontera amb França fins a la del país València, la xarxa de “burots” funciona des de fa més de 25 anys !!!!. Alhora, i potser perquè la població fou en algun temps reducte de la llibertat i la democràcia, la única autopista de pagament d’andalusià, és la que porta fins a Cadis.
C) Que fins en el terreny religiós i folklòric, hem fet un pas endarrere; davant el culte de la Mare de Déu de Montserrat, quantes i quantes advocacions d’altres terres han arrelat entre nosaltres? Quina festa més enllà de la Feria de Abril concentra tota l’atenció dels mitjans de comunicació públics i privats, i rep – cada vegada amb més entusiasme – la visita dels nostres politics, de tots els colors?
Tinc un bon amic del Líban, al que vaig conèixer per la gran vinculació entre aquest país i Catalunya; de la zona eren una gran part dels àrabs que vingueren en el període 700-1400, i es molt freqüent trobar cognoms comuns entre els catalans i els habitants del Líban ; està passant uns dies entre nosaltres, i amb gran patiment segueix la situació del seu país i des de fa uns dies també del nostre, l’ha preocupat i molt l’aparició d’unes tanques publicitàries, en les que sense mirar-nos, un polític ens adverteix que “ara es l’hora dels catalans “ ; en el seu pensament, això es el final d’una llista, que potser, potser començaria amb la seva sortida de Espanya, i passant pels kurds, la bona gent d’Irak i l’Afganistan , i totes les minories que us sembli bé d’afegir, acabaria "ara es l’hora dels catalans", en la darrera neteja ètnica.
M’està costant molt de convèncer-lo, i fins temo que sigui a mi a qui acabi fent creure que la màquina de l’anticatalanisme es tornarà a posar en marxa, amb renovades energies.
Amics lectors, hi ha lectures per a tots els gustos, però certament el futur de Catalunya, de la seva llengua i la seva cultura, que mai hem tingut ni mínimament assegurats, sembla que no tant sols continua en aquesta fràgil situació, sinó que clarament empitjorarà a curt termini.
Davant els creixents i dissortadament quotidians problemes que patim, talls de llum,;retards i cancel·lacions de viatges en els trens de rodalies; embussos a les carreteres i autopistes, ensorraments dels tunels del metro ,..... penso com el meu amic del Líban que hi ha una conxorxa contra Catalunya. I l'únic que veig clar és pregar - una vegada més - amb les paraules del nostre Poeta Nacional.
Mística font de l’aigua de la vida
Rageu del cel el cor de món país
Dons i virtuts, deixeu-li per florida
Feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Amén.©
Antonio Mora Vergés
A) Que certament el creixement de Catalunya es visible, però potser no sempre desitjable, i en poques ocasions convenient en termes de país.
B) Que Catalunya – com a país – existia molt abans del feixisme, i amb moltes lluites finalment havíem aconseguit treure’ns del damunt, els “mals usos feudals”, el pagament de “burots”, i tot un reguitzell de pràctiques nefandes, que gràcies bàsicament a l’emigració han anat tornant. Recordar només que des de la frontera amb França fins a la del país València, la xarxa de “burots” funciona des de fa més de 25 anys !!!!. Alhora, i potser perquè la població fou en algun temps reducte de la llibertat i la democràcia, la única autopista de pagament d’andalusià, és la que porta fins a Cadis.
C) Que fins en el terreny religiós i folklòric, hem fet un pas endarrere; davant el culte de la Mare de Déu de Montserrat, quantes i quantes advocacions d’altres terres han arrelat entre nosaltres? Quina festa més enllà de la Feria de Abril concentra tota l’atenció dels mitjans de comunicació públics i privats, i rep – cada vegada amb més entusiasme – la visita dels nostres politics, de tots els colors?
Tinc un bon amic del Líban, al que vaig conèixer per la gran vinculació entre aquest país i Catalunya; de la zona eren una gran part dels àrabs que vingueren en el període 700-1400, i es molt freqüent trobar cognoms comuns entre els catalans i els habitants del Líban ; està passant uns dies entre nosaltres, i amb gran patiment segueix la situació del seu país i des de fa uns dies també del nostre, l’ha preocupat i molt l’aparició d’unes tanques publicitàries, en les que sense mirar-nos, un polític ens adverteix que “ara es l’hora dels catalans “ ; en el seu pensament, això es el final d’una llista, que potser, potser començaria amb la seva sortida de Espanya, i passant pels kurds, la bona gent d’Irak i l’Afganistan , i totes les minories que us sembli bé d’afegir, acabaria "ara es l’hora dels catalans", en la darrera neteja ètnica.
M’està costant molt de convèncer-lo, i fins temo que sigui a mi a qui acabi fent creure que la màquina de l’anticatalanisme es tornarà a posar en marxa, amb renovades energies.
Amics lectors, hi ha lectures per a tots els gustos, però certament el futur de Catalunya, de la seva llengua i la seva cultura, que mai hem tingut ni mínimament assegurats, sembla que no tant sols continua en aquesta fràgil situació, sinó que clarament empitjorarà a curt termini.
Davant els creixents i dissortadament quotidians problemes que patim, talls de llum,;retards i cancel·lacions de viatges en els trens de rodalies; embussos a les carreteres i autopistes, ensorraments dels tunels del metro ,..... penso com el meu amic del Líban que hi ha una conxorxa contra Catalunya. I l'únic que veig clar és pregar - una vegada més - amb les paraules del nostre Poeta Nacional.
Mística font de l’aigua de la vida
Rageu del cel el cor de món país
Dons i virtuts, deixeu-li per florida
Feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Amén.©
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada