El beneit del poble.

M’ho explicaven d’una d’aquestes ciutats de l’interior d’espanya, però certament això – de ben segur – succeeix també a les poblacions litorals i fins a la mateixa conurbació barcelonina, on – certament se’ls ha de reconèixer - no tenen un pel de ximples, sempre plorant, plorant, han aconseguit escorxar fins al límit les terres de la Catalunya interior; en tot cas però , això és una història diferent.

M’explicaven deia, que la gent del lloc es divertia d’allò més a compte d’un beneit o d’un babau, que vivia de la caritat de la gent, i de fer-los petits serveis.

Els homes al cafè, li ensenyaven dues monedes, una de 50 cèntims d’euro de color daurat – en la seva totalitat – o una de dos euros – daurada únicament en el seu exterior - ; l’home escollia sempre la moneda de 50 cèntims, que entre rialles li regalaven cada vegada.

Vaig tenir ocasió de parlar amb aquest home, i una llum des del fons dels seus ulls, em va fer preguntar-li si certament no se’n adonava, que la moneda daurada – que sempre escollia – era la de menys valor.

La seva resposta del tot lúcida, em va confirmar en la meva inicial sospita : Sóc conscient que la moneda de dos euros, val quatre vegades més, però si algun dia, escullo aquesta enlloc de la de cinquanta cèntims, el joc s’haurà acabat i en quedaré per sempre més sense la meva moneda diària.

Sovint apliquem amb excessiva rapidesa les etiquetes més diverses a l’esquena dels altres, en aquest cas en concret se’m acudeixen algunes reflexions :

a) No sempre qui ens sembla un ximple o un beneit o és, o almenys no més que nosaltres mateixos.

b) En aquesta història, segons el vostre particular criteri ; qui son realment els ximples ?

c) De vegades la intel•ligència és manifesta en una ambició raonada, ja que certament una ambició sense mesura, pot provocar justament la pèrdua de la nostra font d’ingressos.

Tenim una darrera lliçó per aprendre d’aquesta història; Podem sentir-nos be o molt be, malgrat que els altres o alguns dels altres, no tinguin vers nosaltres una bona opinió ; no és tant important el que els altres pensen de nosaltres, com el que nosaltres pensem i creiem respecte de nosaltres.

El veritable home intel•ligent és el que passa o pot passar per ser un ximple o un beneit, davant d’un ximple o un beneit, que passa per ser un home intel•ligent.

© Antonio Mora Vergés