dimecres, 8 d’agost de 2007

Paràbola dels talents.


El text el trobareu tant a Mt 25,l4 com a Lc 19,11, i ens explica bàsicament que tothom rep algun talent i que tenim el deure de gestionar-los amb cura, però alhora també , assumint els riscos que la vida necessàriament ens planteja.

Un dels talents comuns a tots els éssers vius es el temps, i en la seva gestió més que en la de qualsevol altre talent , podem adonar-nos de qui ho gestiona amb saviesa , i qui en fa un us inadequat o fins impropi.

La pregunta que ens cal contestar és ; que hem de fer amb el temps ?

Per alguns esmerçar-lo en treballar i treballar i treballar, sembla que per aconseguir, que ?

Per altres contràriament cal deixar-lo transcórrer sense fer res, al capdavall es un regal, oi ?

Per una minoria cal distribuir-lo curosament, un temps per la feina, un temps pel repòs, i un temps per la relació i la família.

Aquest darrer grup va contracorrent, el sistema econòmic capitalista compra el temps, el de les persones, el de les bèsties, el de les màquines, i ho fa sota la premissa de la llibertat, si algú treballa 24 hores al dia, altres podran comprar en qualsevol moment allò que de segur no necessiten; si l’activitat econòmica no es detura els dies festius, alhora que es trenca la opció de fer una gestió curosa del temps, podem aconseguir estendre la infelicitat a més i més persones, i ja sabem que la compra compulsiva, és una forma d’intentar combatre la infelicitat existencial, oi ?

Ora et labora, deia Sant Benet, prega i treballa !, i a aquest fi, va dictar la seva regla de vida; ens cal a tots, adoptar una regla de vida, no necessàriament la de Sant Benet, però si deixar clar i escrit, tant per al nostre us com per al coneixement dels altres, que al llarg del dia, dedicarem un temps a la feina, un temps a la família, un temps a tenir cura de nosaltres i la nostra salut física i mental, un temps a la reflexió, un temps a la contemplació, un temps a la pregaria, un temps per estar amb els altres, i un temps per estar sols.

Per damunt de tot, des d’ara incorporem al nostre lèxic un monosíl•lab extremament útil, no! ; ens caldrà fer-lo servir amb freqüència al començament i cada cop menys a mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos.

Finalment serem exclosos d’algun col•lectiu que ens titllarà d’egoistes, o de sectaris, o d’asocials, o ...., nosaltres a seguir amb la nostra regla, O.K !

Hi han molts cursos que t’expliquen com gestionar – en benefici de l’empresa – el teu temps, i dissortadament no n’hi ha cap, que t’expliqui com fer-ho en el teu propi interès; el sistema però alhora que senzill , és fàcil ; us cal únicament un full de paper, diguem tipus foli, en el que amb l’ajut d’un regle, fareu 24 divisions iguals, una per cada hora del dia, i un cop feta, escriure en el seu interior, l’ús que li penseu donar, i això si, allò que s’escriu s’ha de dur a terme, no s’hi val enganyar-nos nosaltres mateixos´!. Sigueu flexibles en els límits, però inflexibles pel que fa a l'aplicació que resulti de la pàgina en blanc.

Sou pregats de posar-ho en pràctica des d’ara mateix, i per descomptat com a màxim en el termini d’un mes, espero rebre un e.mail amb un comentari de la vostra experiència personal a : amora@Virtagora.net

Un darrer comentari, l’únic que podem fer amb el temps – mentre en tenim – es gestionar-lo, sortosament no es, ni potser serà mai, una mercaderia que podem adquirir en qualsevol comerç.

(c) Antonio Mora Vergés