divendres, 10 d’agost de 2007

Estar en capella.


Un dels significats diu “ estar a punt de passar un mal pas “ , es clar que estem davant d’una situació que ens espanta, però també es clar, que coneixem quan es produirà. Quantes vegades heu tingut aquesta sensació ?.

Recordo en el meu cas, a banda de les intervencions quirúrgiques , alguna espera d’exàmens , l’entrada en situacions noves i/o desconegudes, la incorporació al món laboral o a l’exercit – quan era obligatori – i dies molt especials, el del casament, el del naixement de les filles, la mort del pare, .....De les situacions esmentades, sobretot quan ens enfrontem a una intervenció quirúrgica , normalment ja patim o estem en risc evident, cert i proper de patir algun dolor o alguna situació de risc per a la vida, així doncs la perspectiva d’alliberar-nos d’aquest risc cert l’hauríem de percebre com una alliberació i no com un “ mal pas “, oi ?

Quan ens enfrontem a situacions noves i/o desconegudes , val a dir que el risc real normalment es molt inferior al que intuïm i/o preveiem, també i estem d’acord, oi ?

Finalment les situacions “ habituals “ de la vida, néixer, créixer, trobar parella o fer una opció concreta de vida, multiplicar-se i morir, malgrat la seva certesa inevitable , no les podem deixar de percebre com “excepcionals” , i en la mesura que ho fem, sempre les haurem d’incloure dins de les situacions en que ens sentim “ en capella “.

Hi ha molts moments al llarg de la vida, en que tenim la percepció de viure en risc, o de trobar-nos en una situació de perill difós, en aquests casos – normalment – deixem passar el temps i en alguna ocasió el risc es concreta i en d’altres desapareix.

Tenir coneixement dels riscos als que ens hem d’enfrontar, es sens dubte un avantatge , patir per un fet o una situació que no ha succeït - encara - , es un flagell que ens apliquem de forma innecessària.

Ho diem en massa ocasions, tot està en mans de Déu !, però ens resistim justament a que sigui realment així, davant de qualsevol situació en la que ens puguem “ sentir en capella “, hem de fer com Maria “ FIAT MIHI SECUNDUM VERBUM TUUM”, facis en mi, segons la teva paraula , i treure’ns dels damunt tot temor; com sinó podrem viure sense por ?.

En quin moment de la nostra existència sens dona un certificat de tranquil·litat ?

Hem d’acostumar-nos a viure amb aquesta sensació que es manifesta amb nervis a l’estómac, sequedat de boca, hiperventilació en alguns moments , i el funcionament vertiginós del cervell, els humans sempre estem en capella !

© ANTONIO MORA VERGES

Cap comentari: