divendres, 10 d’agost de 2007

El gos pataner


Diumenge 26 de juny; el dia havia estat curull d’emocions, quan al sortir de la Cooperativa de generes de Punt, John Fil, l’autèntica joia de la corona de l’Espluga Calba; el Joan Llort i Badies, sacerdot, membre fundador de la Cooperativa , i guia nostre en aquell dia singular, em va fer notar, que un gos havia entrat en el terreny de la fàbrica, i s’enjogassava sota el monument a la dona treballadora, tot i donat tombs pel damunt de l’herba, segurament més fresca que el ciment o l’asfalt, tot i fruint de l’ombra de l’edifici.

El gos pertany a una treballadora de John Fil, i te el costum d’anar-la a esperar, i en trobar-se la porta oberta [ els gossos no tenen dies festius assenyalats ] va entrar, com cada dia , per al gos i per a molts dels qui treballen a la Cooperativa, fàbrica no és un sinònim de lloc de patiment.

Començava el dia a l’Espluga Calba, amb la missa del diumenge, en la que, casualment? , és llegia Mt 10,37-42, on entre d’altres coses se‘ns diu “ tothom que doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits,...us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa”, desprès dinaríem plegats als Omellons, al Drac, esplèndid restaurant, al que desitgem llarga vida; el dinar i la sobretaula – llarga – varen estar plens de records lligats a la creació de la Cooperativa; com fora de necessari recollir aquesta informació ! ; com explicar l’anècdota de l’home de Terrassa, preguntat pel carrer , que, casualment? facilita una llista de fins a quatre empreses de generes de punt – per a mi almenys – és tracta d’un àngel [ en aquestes poblacions del Vallès, el més habitual, és trobar-se amb gent que et diu ;LO SIENTO NO SOY DE AQUI !].

Avui dissortadament ,també per les terres interiors, aquesta és la cantarella més habitual!

Avui hi ha Cooperativistes estrangers, romanesos, que desprès de viure en la misèria, sota el socialisme, troben a l’Espluga Calba, un model d’economia social, que dona vida! ; marroquins que amb les limitacions que implica el treball modern, poden seguir els seus ritmes religiosos, i,i,,,, els exemples esgotarien llargament l’espai d’aquesta columna, i de fet aquí Joan, el que volíem era recollir aquesta singular experiència que vàrem compartir el darrer diumenge de juny.

Insistiria més en la necessitat de recollir de forma exhaustiva tots i cadascun dels passos, que portarien a la fundació de la Cooperativa, però està clar, que Mn. Joan llort i Badies; Joan, per a tothom que se’l estima, no te aquesta percepció, i a mi no em toca altra cosa que respectar la seva decisió, oi ?

Joan, gràcies per la teva atenció amb nosaltres, gràcies també per haver estat conseqüent amb allò que creus, i haver donat un vas d’aigua als teus germans; tu i jo sabem, que això , no quedarà sense recompensa, oi ?

Si us plau, torna a posar-nos a la llista , i quan toqui, estarem joiosos de tornar a compartir un dia en la teva companya; fins aleshores, gràcies una vegada més, i torna a repensar-te això de recollir totes les dades, que varen fer possible en el seu moment, la creació de la Cooperativa John Fil, i les que fan que avui ,quasi 40 anys desprès sigui encara un projecte jove i engrescador, i s’encomanen de forma tant evident, fins i tot, als gossos pataners !!!!

(c) Antonio Mora Vergés