En Fidel sempre havia tingut el mateix desig, “quan sigui gran vull ser capità”, no coneixia, això és clar, el funcionament de la milícia, ni els seus graus de comandament, ni fins i tot les seves missions, que d´una manera general reduïa a lluitar- i guanyar , sempre guanyar, als dolents -, una i altra vegada.
En Fidel va néixer a Castellar del Vallès, l´any 1989 i la seva infantesa va transcórrer feliçment en aquesta vila de l´Alt Vallès.
Tothom trobava molt estrany el desig d´en Fidel, sobretot en una societat com la catalana, on la gent d´armes tenia escàs prestigi.
Els anys van passar ràpidament fins l´any 2011, i el jove Fidel, que no havia hagut d´anar a servir a l´exèrcit, semblava que no assoliria mai el seu desig; de fet els estudis que estava cursant a la Facultat de Veterinària, a la Universitat de Sabadell, no eren aparentment els més adients per poder assolir el seu desig, que suposadament, era només un desig d´infant.
A l´any 2012, el clima polític a Espanya estava molt i molt enrarit, havien passat ja governs de tota mena i color, conservadors, radicals, progressistes, ecologistes, etc........
S´havia governat amb majories absolutes, amb pactes amb forces nacionalistes, amb minoria, amb “olivera” i amb tota mena d’arbres fruiters, però la situació política havia acabat per arribar a un carreró sense sortida; uns volien més competències i per tant aportar menys diners a l´Estat Central, i els altres volien desmuntar el precari sistema d’autogoverns regionals, que molt a contracor, havien acceptat a la mort del General Franco.
La corda de tant tibar, va arribar a trencar-se, i a les acaballes de l´any, Catalunya s´havia alçat en armes contra l´Estat Central; en Fidel va estar cridat a files i en atenció a la seva formació universitària, fou nomenat capità d´una companyia d'Infanteria del primer Exèrcit, que estava desplegat entre el Montsià i la Terra Alta.
El nomenament el va posar cofoi, per fi era capità! Es va presentar el 28 de Desembre al Comandament del seu Regiment amb seu a Tortosa, i li van encomanar que amb la seva companyia- que s’estava formant- es desplegues pels límits del Maestrat, la zona a cobrir començava al final del pantà d'Ulldecona ( ja en terres de Castelló ) i les alçades de Fredes , i les ordres eren ben senzilles ,a qualsevol preu, calia que mantingues aquella posició.
En Fidel no en sabia res, ja ho hem dit de la Milícia ni tampoc de la comarca que li havien encomanat; desprès d´una breu formació militar- dues setmanes- la companyia va marxar a peu cap a la seva zona.
En aquelles valls i turons , que podia contemplar des de Fredes, hi havia lluitat heroicament el General Ramon Cabrera i Grinyò , ( Tortosa 1806-Wentworth.Surrey.Anglaterra 1877 ) , el tigre del Maestrat , els pobles que veia ( en la major parts, abandonats ), havien estat al segle XIX , testimonis admirats de les gestes d'aquell heroi del Carlisme, reconegut ara, juntament amb el General Prim, com la màxima figura militar catalana del Segle XIX.
Ja hem explicat, que el Fidel no sabia res d'aquestes històries , tampoc, i cal recordar-ho , les tècniques de la guerra eren les mateixes, estem a l'hivern del 2013, i l'hivern és fred i ventós a les Serralades dels Ports, la neu ,sovint tenia la companyia immòbil durant dies i més dies.
El dia 15 de gener, a la matinada, es despertaren amb els sons esfereïdors de les primeres bombes de l'artilleria Espanyola; no deixarien de sentir-ho en aquells indrets fins a les darreries del mes de febrer d´aquell mateix any, quan la companyia ja estava reduïda escassament a 50 homes útils; en Fidel tenia assumit que l'havien fet capità d´infanteria per la seva especialitat - veterinària- tota vegada que els seus homes vivien i morien com a ovelles.
Tothom tenia ganes d´arribar al cos a cos, i acabar d´una vegada fos com fos. El moment heroic però, va trigar en arribar, no fou fins el 3 de març que començaren a veure els primers efectius de la Brigada Madrid, i s´iniciaria una breu lluita de posicions; l´aviació Espanyola no deixava de llençar bombes damunt els seus caps, i el foc dels morters feia quasi impossible el subministrament.
Aleshores començà la gana; el 15 de març la companyia va estar reforçada per un nou contingent de soldats sense preparació , i mancats de gairebé tot l´equip necessari per lluitar.
La Brigada Madrid, va iniciar l´atac per trencar les línies catalanes, justament per la zona d’en Fidel; tot i l'heroisme dels catalans - la majoria d´ells van resultar ferits o morts en la lluita - no van poder oposar resistència i el front es va trencar.
En Fidel, que estava ferit en un braç, i només 15 dels seus homes foren fets presoners.
Barcelona va caure 15 dies desprès, i el dia 1 d’abril es va declarar el fi de les hostilitats; en Fidel, que a resultes de la ferida havia perdut la mobilitat del braç dret, va ser llicenciat , i a l´arribada a casa, la casa que tenia a Castellar del Vallès, el 18 de Juliol del 2013 , va constatar , que com sempre els bons eren els que havien guanyat, i que el paper de "dolents" era per als perdedors, malgrat les afirmacions oficials en sentit contrari, el esdevenidor se'ls hi presentava molt difícil. , no va poder continuar els estudis de veterinària, i vistes les escasses perspectives de futur va posar la casa en venda, i va marxar cap a l'Argentina el primer dia de l´any 2014.
A l´Argentina va acabar exercint de mestre en els territoris interiors, i en les seves lectures dels grecs, va trobar la història del rei Mides, a qui també se li varen acabar complint els seus desitjos, que com tots sabeu, eren que tot el que ell toqués, es convertís en or, ja fos roba, animals, qualsevol cosa o persona, en fi tot, absolutament tot el que tocava , es convertia en or.
En Fidel deia sempre als seus alumnes argentins, “ compte amb els desitjos, que es poden acabar fent realitat”, tothom el recorda encara per aquesta frase, però el cert és que quasi ningú sap massa bé què volia dir.
Amic lector, ho sabries tu?
© ANTONIO MORA VERGES
En Fidel va néixer a Castellar del Vallès, l´any 1989 i la seva infantesa va transcórrer feliçment en aquesta vila de l´Alt Vallès.
Tothom trobava molt estrany el desig d´en Fidel, sobretot en una societat com la catalana, on la gent d´armes tenia escàs prestigi.
Els anys van passar ràpidament fins l´any 2011, i el jove Fidel, que no havia hagut d´anar a servir a l´exèrcit, semblava que no assoliria mai el seu desig; de fet els estudis que estava cursant a la Facultat de Veterinària, a la Universitat de Sabadell, no eren aparentment els més adients per poder assolir el seu desig, que suposadament, era només un desig d´infant.
A l´any 2012, el clima polític a Espanya estava molt i molt enrarit, havien passat ja governs de tota mena i color, conservadors, radicals, progressistes, ecologistes, etc........
S´havia governat amb majories absolutes, amb pactes amb forces nacionalistes, amb minoria, amb “olivera” i amb tota mena d’arbres fruiters, però la situació política havia acabat per arribar a un carreró sense sortida; uns volien més competències i per tant aportar menys diners a l´Estat Central, i els altres volien desmuntar el precari sistema d’autogoverns regionals, que molt a contracor, havien acceptat a la mort del General Franco.
La corda de tant tibar, va arribar a trencar-se, i a les acaballes de l´any, Catalunya s´havia alçat en armes contra l´Estat Central; en Fidel va estar cridat a files i en atenció a la seva formació universitària, fou nomenat capità d´una companyia d'Infanteria del primer Exèrcit, que estava desplegat entre el Montsià i la Terra Alta.
El nomenament el va posar cofoi, per fi era capità! Es va presentar el 28 de Desembre al Comandament del seu Regiment amb seu a Tortosa, i li van encomanar que amb la seva companyia- que s’estava formant- es desplegues pels límits del Maestrat, la zona a cobrir començava al final del pantà d'Ulldecona ( ja en terres de Castelló ) i les alçades de Fredes , i les ordres eren ben senzilles ,a qualsevol preu, calia que mantingues aquella posició.
En Fidel no en sabia res, ja ho hem dit de la Milícia ni tampoc de la comarca que li havien encomanat; desprès d´una breu formació militar- dues setmanes- la companyia va marxar a peu cap a la seva zona.
En aquelles valls i turons , que podia contemplar des de Fredes, hi havia lluitat heroicament el General Ramon Cabrera i Grinyò , ( Tortosa 1806-Wentworth.Surrey.Anglaterra 1877 ) , el tigre del Maestrat , els pobles que veia ( en la major parts, abandonats ), havien estat al segle XIX , testimonis admirats de les gestes d'aquell heroi del Carlisme, reconegut ara, juntament amb el General Prim, com la màxima figura militar catalana del Segle XIX.
Ja hem explicat, que el Fidel no sabia res d'aquestes històries , tampoc, i cal recordar-ho , les tècniques de la guerra eren les mateixes, estem a l'hivern del 2013, i l'hivern és fred i ventós a les Serralades dels Ports, la neu ,sovint tenia la companyia immòbil durant dies i més dies.
El dia 15 de gener, a la matinada, es despertaren amb els sons esfereïdors de les primeres bombes de l'artilleria Espanyola; no deixarien de sentir-ho en aquells indrets fins a les darreries del mes de febrer d´aquell mateix any, quan la companyia ja estava reduïda escassament a 50 homes útils; en Fidel tenia assumit que l'havien fet capità d´infanteria per la seva especialitat - veterinària- tota vegada que els seus homes vivien i morien com a ovelles.
Tothom tenia ganes d´arribar al cos a cos, i acabar d´una vegada fos com fos. El moment heroic però, va trigar en arribar, no fou fins el 3 de març que començaren a veure els primers efectius de la Brigada Madrid, i s´iniciaria una breu lluita de posicions; l´aviació Espanyola no deixava de llençar bombes damunt els seus caps, i el foc dels morters feia quasi impossible el subministrament.
Aleshores començà la gana; el 15 de març la companyia va estar reforçada per un nou contingent de soldats sense preparació , i mancats de gairebé tot l´equip necessari per lluitar.
La Brigada Madrid, va iniciar l´atac per trencar les línies catalanes, justament per la zona d’en Fidel; tot i l'heroisme dels catalans - la majoria d´ells van resultar ferits o morts en la lluita - no van poder oposar resistència i el front es va trencar.
En Fidel, que estava ferit en un braç, i només 15 dels seus homes foren fets presoners.
Barcelona va caure 15 dies desprès, i el dia 1 d’abril es va declarar el fi de les hostilitats; en Fidel, que a resultes de la ferida havia perdut la mobilitat del braç dret, va ser llicenciat , i a l´arribada a casa, la casa que tenia a Castellar del Vallès, el 18 de Juliol del 2013 , va constatar , que com sempre els bons eren els que havien guanyat, i que el paper de "dolents" era per als perdedors, malgrat les afirmacions oficials en sentit contrari, el esdevenidor se'ls hi presentava molt difícil. , no va poder continuar els estudis de veterinària, i vistes les escasses perspectives de futur va posar la casa en venda, i va marxar cap a l'Argentina el primer dia de l´any 2014.
A l´Argentina va acabar exercint de mestre en els territoris interiors, i en les seves lectures dels grecs, va trobar la història del rei Mides, a qui també se li varen acabar complint els seus desitjos, que com tots sabeu, eren que tot el que ell toqués, es convertís en or, ja fos roba, animals, qualsevol cosa o persona, en fi tot, absolutament tot el que tocava , es convertia en or.
En Fidel deia sempre als seus alumnes argentins, “ compte amb els desitjos, que es poden acabar fent realitat”, tothom el recorda encara per aquesta frase, però el cert és que quasi ningú sap massa bé què volia dir.
Amic lector, ho sabries tu?
© ANTONIO MORA VERGES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada