Els cabassets.

Tothom sap que és un cabasset, oi ?. Doncs amb aquest nom, i només amb la imaginació heu de poder separar i ordenar els vostres centres d’interès ; allò que us dona vida, m’explico :

Quan naixem comencem a obrir cabassets, l’amor a la mare, al pare, als germans, el podríem anomenar cabasset de la família, que us sembla ?.

Temps a venir algú marxarà i algú entrarà si tot funciona com està previst, deseguida constatem que hi ha moltes coses per aprendre, i obrim un segon cabasset, el de la curiositat, també anys a venir ,caldrà potser obrir altres cabassets més específics, professió , estudis , esports , afeccions , hobbis ,... tots obrim un dia el cabasset de l’amistat, però només alguns – pocs, molt pocs – tenen la traça de conservar-lo anys i anys, i que dir de la mateixa curiositat ?, la majoria dels cabassets estan buits des de fa anys i anys, oi ? ; obrim els cabassets de la cultura – els catalans, dos com a poc – el de la cultura en la nostra llengua ,i com a mínim en la llengua dels veïns del centre, ens cal obligar-nos a obrir més i més cabassets de la cultura, com ho veieu ?; el cabasset de la pàtria, el de la política, el de la religió – qui pot el de la fe, fins i tot – anem obrint i obrint cabassets constantment en els anys de la infantesa, i la joventut, amb sort els mantenim oberts durant alguns anys de la vida madura, però aquí la majoria comença a concentrar-se únicament en un o a lo més en dos, la feina [, la feina I, la feina II, la feina III – això és Catalunya , oi ? - ] i amb sort la família, aquest sempre a remolc de l’altre, funcionant a mig gas, els hobbis, les afeccions, els esports , comencem a acumular pols, i fins i tot en algun casos s’acaben perdent entre mig de la paperassa de la vida, oi ?

I, aleshores quan només tenim un o com a molt dos cabassets, sorgeix el problema, ens manca la salut, cauen les comandes de la nostra empresa, o emmalalteix algú de la família, i ràpidament apareix per fer-se present per sempre més la depressió !

Això dels cabassets és una bona estratagema per evitar la depressió, però cal practicar-ho des de molt jove, i costi el que costi – de vegades amb un gran esforç – cal anar mantenim i àdhuc augmentant els cabassets; conrear activitats artístiques, escriure, pintar, esculpir, fotografiar ,... ; tècniques, desenvolupar els coneixements informàtics , per exemple , i anar-los actualitzant que això encara costa més ; socials, col•laborar amb la gent del nostre poble, de la parròquia, de l’escola dels fills, de la comissió de festes, de ...; practicar – si en tenim – la religió, seguir les pràctiques de culte, visitar llocs sagrats, trobar temps per parlar amb Déu; sempre hem d’estar convençuts que les coses poden passar del pitjor al millor .... en un tancar i obrir d’ulls.

Recordo que algú m’explicava que els seus hobbis li semblaven una ximpleria, li vagi recordar que trobar la vertadera alegria és la més difícil de les nostres tasques ; si l’única manera que trobem per a ser feliços és fer ximpleries, fem-les !

Quan arriba l’hora d’anar tancant cabassets – que també arriba – cal fer-ho sense recança, al capdavall, han estat només eines per ajudar-nos a viure, oi ?.

I quantes eines hem anat fent servir al llarg d’una vida ?. Cal mantenir actius sempre el major nombre de cabassets, tots els que ens permetin les nostres facultats físiques i psíquiques, i per damunt de tot, no hem de desesperar mai, Mai !, per als qui practiquem la tècnica dels cabassets, està prohibit d’abandonar l’esperança !

Amics lectors, espero i desitjo que també vosaltres, seguiu mantenint actius els vostres cabassets !.

Jo des de fa molts i molts anys, en tinc un, que justament l’anomeno el cabasset dels lectors, que us sembla ?

© Antonio Mora Vergés